L'ESCRIPTOR

(1) SUBJECTE:

D'encà que vaig observar la fotografia a la solapa del llibre, me'n vaig enderiar. Aquell esguard felí em tibava, el rostre atreia el meu ull de fit a fit, aquelles ninetes exòtiques..., tràgicament. La perversitat era pregona, neta. Totes aquelles sensacions de maldat sorgien tenebroses i palmàries. De cap a peus a sobre un precipici, tan a la vora que em pertorbava. Era l'estranya sensació de sentir atracció per les entranyes d'un impuls malèfic: tohora un bon embolic. Les meues enraonies jaien disbauxades i alhora atretes per un enamorament malaltís. O, tal volta, la forca eren les paraules? Aquell nom, aquell esguard... Vaig agafar el volum i posseït el vaig rebotre contra el terrra. En va. Tot continuava incólume. Vaig desitjar, fortament, que desaparegués tota sensació o pulsió. Vaig agafar un full i vaig escriure els mots...

(2) OBJECTE:

Li va entrar el mal de cap pels ulls, amb una estranya pertorbança profunda. Va posposar les obligacions per l'endemà, adduint malestar incontrobertible. Es va pendre la medicació' per apaivagar aquell malestar i es va gitar una estona. Vint minuts després, trobant-se més estalvi, va agafar la màquina d'escriure i just quan picava els primers mots va oir com el timbre del fonoporta escridassava. Va contestar, era un venedor de calçots. El va despatxar displicent. Mig remugant qui-sap-què es va asseure de nou, quan seguidament el telèfon va sonar. Qui és? Era el seu editor preocupat pel seu estat de salut. El va despatxar amb rapidesa, estrany el gest de preocupació d'un tipus tan fred i capquadrat com aquell. Refent-se en la situació va decidir que per fi començaria. De sobte, un soroll estrident es va sentir a la finestra de l'estança contigua. S'hi va atansar per veure què passava: hi havia un ocell mort al terra. Negre. El va remore amb la punta del peu per comprovar si encara hi estava viu. Va agafar el poal del fem i el va entaforar a dins. Amb la mosca ja rere l'orella es va adreçar cap a l'estudi de nou. Passant pel bany on de les canonades un doll d'aigua bruta eixia de les aixetes. Va tallar l'aigua, l'endemà ja cridaria el manyà. Ja cabilós i sospitant un complot contra la seua persona va decidir posposar el que anava a fer. Migdia avancat, va decidir fer una becadeta. Es va despertar amb neguit. Va mirar el rellotge, era ja de nit. Finalment va emprendre les seues passes cap a l'estudi, es va asseure i va picar els mots...

(3) RESULTAT:

En primera plana el periòdic es relatava la notícia: el famós escriptor local desaparegut amb estranyes circumstàncies commou el món de les lletres, la policia descarta el segrest o la desaparició premeditada, misteriosament al seu pis es va trobar un full amb unes paraules estranyes escrites...