L'ESCRIPTOR
(1)
SUBJECTE:
D'encà
que vaig observar la fotografia a la solapa del llibre, me'n vaig
enderiar. Aquell esguard felí
em tibava, el rostre atreia el meu ull de fit a fit, aquelles ninetes
exòtiques...,
tràgicament.
La perversitat era pregona, neta. Totes aquelles sensacions de maldat
sorgien tenebroses i palmàries.
De cap a peus a sobre un precipici, tan a la vora que em pertorbava.
Era l'estranya sensació
de sentir atracció
per les entranyes d'un impuls malèfic:
tohora un bon embolic. Les meues enraonies jaien disbauxades i alhora
atretes per un enamorament malaltís.
O, tal volta, la forca eren les paraules? Aquell nom, aquell
esguard... Vaig agafar el volum i posseït
el vaig rebotre contra el terrra. En va. Tot continuava incólume.
Vaig desitjar, fortament, que desaparegués
tota sensació
o pulsió.
Vaig agafar un full i vaig escriure els mots...
(2)
OBJECTE:
Li
va entrar el mal de cap pels ulls, amb una estranya pertorbança
profunda. Va posposar les obligacions per l'endemà,
adduint malestar incontrobertible. Es va pendre la medicació'
per apaivagar aquell malestar i es va gitar una estona. Vint minuts
després,
trobant-se més
estalvi, va agafar la màquina
d'escriure i just quan picava els primers mots va oir com el timbre
del fonoporta escridassava. Va contestar, era un venedor de calçots.
El va despatxar displicent. Mig remugant qui-sap-què
es va asseure de nou, quan seguidament el telèfon
va sonar. Qui és?
Era el seu editor preocupat pel seu estat de salut. El va despatxar
amb rapidesa, estrany el gest de preocupació
d'un tipus tan fred i capquadrat com aquell. Refent-se en la situació
va decidir que per fi començaria.
De sobte, un soroll estrident es va sentir a la finestra de l'estança
contigua. S'hi va atansar per veure què
passava: hi havia un ocell mort al terra. Negre. El va remore amb la
punta del peu per comprovar si encara hi estava viu. Va agafar el
poal del fem i el va entaforar a dins. Amb la mosca ja rere l'orella
es va adreçar
cap a l'estudi de nou. Passant pel bany on de les canonades un doll
d'aigua bruta eixia de les aixetes. Va tallar l'aigua, l'endemà
ja cridaria el manyà.
Ja cabilós
i sospitant un complot contra la seua persona va decidir posposar el
que anava a fer. Migdia avancat, va decidir fer una becadeta. Es va
despertar amb neguit. Va mirar el rellotge, era ja de nit. Finalment
va emprendre les seues passes cap a l'estudi, es va asseure i va
picar els mots...
(3)
RESULTAT:
En
primera plana el periòdic
es relatava la notícia:
el famós
escriptor local desaparegut amb
estranyes circumstàncies
commou el món
de les lletres, la policia descarta el segrest o la desaparició
premeditada, misteriosament al seu pis es va trobar un full amb unes
paraules estranyes escrites...
Comentaris