LA PAPERETA

Diumenge de primavera, eixa primavera tan prototípica i florida... Després d'una àrdua i esquifida batalla de fons, no fos que el fet desbordés les fronteres del tolerat, però; aquella papereta feia la passarel.la, com d'altres, amb una traça inaudita, unes mesures (10x30 cm.) estilitzades i un disseny privatiu amb un ampli equip de col.laboradors que garantien l'elegància i prestesa per aital acte públic.

Aquest diumenge de primavera s'havien citat tots els ciutadans de bé. Havien assegurat, de nou, la utilitat i el profit que els faria l'acte, evitant que l'abstèmia i la desgana de participar fossen vulgades. Tots els pronòstics sospitaven un general nombre de visites al llindar escolapi. A més, l'opinió de certs experts i portadors responsables del que popularment es deia peta-la-boca-perquè-els-altres-baden donaven les xifres matineres del tuacte: un cinc per cent més de participació que l'anterior contenciós en la franja matinera.

Tot havia començat per a la papereta amb la fatalitat de destí que li pertocava. Son pare el paper i sa mare la tinta la van educar perquè en la seua curta estada en la vida sapigués aprofitar al màxim totes les oportunitats. I li van aconsellar que hauria pogut ser una pàgina de llibre o d'un diccionari, fins i tot, un cartell de bous; però que li va tocar en sort participar en un acte intens, encisador i ple d'emoció, un acte d'amor i servei a la pàtria que els emplenava d'orgull. I havia de lluir amb decència i prestesa els colors amb la seguretat que era un acte de profit general i unànim.

El gentam convocat acudia a la fita amb la irregularitat que s'esperava. La presència d'uns personatges vestits amb ropatges distintius, corbata, pantalons de pinsa, polo cocodril i gorra del Barça, amb un comportament automatista i curiós ja que feien unes preguntes sibil.lines aprofitant l'eixida dels convocats, provocava un tot de reaccions inesperades. Tot això en nom del pare, de la mare i de la santa enquesta que l'empresa d'estadístiques i pronòstics tenia contractada pel canal de notícies més seriós del país. L'impacte de veure aquells certs estaferms feia que et repensares totes les teues conviccions i pensaments i que la mentida sobre les teues intencions de vot fos convincent i estadística.

La papereta, certament, estava avorrida qui-sap-lo. Veia passar els convocats amb eixes mans blanques/suaus/aspres/calloses... que l'acaronaven amb dolçor però que es quedaven amb la simplicitat de la carícia de desig que no es podia acomplir. La papereta desconcertada i excitada a l'ensems, observava impotent com el seu muntó no minvava com esperava. Va intentar l'estratègia de deixar-se caure suaument aprofitant la brisa de la finestra i cridar l'atenció d'alguna mà recollidora sense que els resultats donaren encert ni resultat adient.

L'acord morganàtic estava en vigència: una dissort d'erros encadenats i calculats, complicitats avant la lettre amb el públic de l'emissió electoral, promeses educatives i necessàries, globus, joguets amb estranyes gavines en el cert blau d'un univers de certeses i un mínim de decència d'elet encerclaven un fet heroic i marcat cada quatre anys amb un vencedor i un vençut que sempre proclamaven guanys onerosos en la derrota tant com en la victòria.

Passades ja quasi totes les hores reglamentades, el seu muntó encara persistia en la seua perpètua neu i l'estorament de la papereta havia esdevingut fatalment posturisme irònic i descregut quan un personatge amb un somrís de jòker de baralla de cartes de pòquer la va elegir. Va dissimular els sécs i amb elegància es va doblegar fins i tot amb un resultat sexy, es va sentir enlairada i assaborint el tacte de l'urna; ja n'era feliç i ben feliç, realitzada, completa, plena i quasi a dins d'aquell sobre que la mà d'aquell convocat havia col.locat, quan finalment s'hi va fer lloc entre les altres paperetes que amb una fressa desmesurada comentaven rient-se la fatalitat d'aquella papereta minoritària.