COSA DE COSTUM
La meua vida és incessantment monòtona. El dia comença, envoltada la meua estança d'un tel d'acre plom, amb la visita del meu cuidador personal que es preocupa per la meua salut, la meua comoditat i per la bona disposició de tot el que m'envolta. Després em predispose per fer els exercicis matutins: badallar, fonamentalment. Amb les coses en el seu lloc i llestes, em pose a treballar i que com podreu deduir ho faig a casa. Ni utilitze ordinador ni telèfon, no tinc els gust de posseir-los. Tinc l'horari de matí, on, sobretot, em visiten grups d'interessats. Són els més d'agrair pels comentaris estètics i comportamentals, efectivíssims per a un treballador del meu ram, que amb gran tendresa et fan. A més sempre t'inviten a menjar alguna cosa, sobretot, deliciosos fruits secs.
El matí passa amable i entretingut i arribes a l'hora del dinar amb la gana entretinguda. Degut a la meua situació i a qüestions d'empresa tinc un servei de cuina a domicili. Un avantatge: et fan la teca a mesura i sense esforç. M'agrada el menjar poc cuinat i ells diligentment em complauen. Passat el migjorn em dedique a descansar sota el sol lluent que entra pels grans badalls de la meua discreta cambra. Faig una becaina.
Amb el vespre comenca la segona part de la jornada de treball. Aquesta és predominantment tècnica, amb escasses i selectives visites. He de fer esforços sans per complaure el client. Cap al tard es tanca la paradeta i acompanyat pel meu cuidador personal emprenc un passeig pels volts del meu bigarrat barri. I així mor un dia com un altre.
La monotonia es trenca quan, cada dos matins, vénen els senyors de la neteja. La resta és bufar i fer ampolles. El que més em va sorprendre va ser aquell dia que em van quasi segrestar del treball uns senyors d'ulls estranys amb una bata blanca per fer-me unes fotos. Em vaig tranquil.litzar quan em van dir que era una cosa rutinària. O no!!!
El matí passa amable i entretingut i arribes a l'hora del dinar amb la gana entretinguda. Degut a la meua situació i a qüestions d'empresa tinc un servei de cuina a domicili. Un avantatge: et fan la teca a mesura i sense esforç. M'agrada el menjar poc cuinat i ells diligentment em complauen. Passat el migjorn em dedique a descansar sota el sol lluent que entra pels grans badalls de la meua discreta cambra. Faig una becaina.
Amb el vespre comenca la segona part de la jornada de treball. Aquesta és predominantment tècnica, amb escasses i selectives visites. He de fer esforços sans per complaure el client. Cap al tard es tanca la paradeta i acompanyat pel meu cuidador personal emprenc un passeig pels volts del meu bigarrat barri. I així mor un dia com un altre.
La monotonia es trenca quan, cada dos matins, vénen els senyors de la neteja. La resta és bufar i fer ampolles. El que més em va sorprendre va ser aquell dia que em van quasi segrestar del treball uns senyors d'ulls estranys amb una bata blanca per fer-me unes fotos. Em vaig tranquil.litzar quan em van dir que era una cosa rutinària. O no!!!
Comentaris