La meua ferida

tinc una ferida

una ferida que sagna per dins

que no crida ni es fa sentida

que es fonda i llargament patida

que no és un blau tapat amb esparadrap

una ferida

banyada per la pluja

que es queda humida

però es torna a assecar

al sol de la normalitat

però a poc a poc

per eixa ferida

l'aigua va fent forats

l'erosiona

i la va fent més viscuda

més sentida

més usual

i d'eixa ferida

van naixent arrels de comprensió

i brots tendres d'estima

fent que d'eixa ferida nua

isca afecte i tendresa

una ferida

que es viu i es veu

que es transforma amb el temps

de ferida muda

a ferida cridanera

de ferida ignorada

a ferida compartida

eixa és la meua ferida

una ferida que és nostra i no cal ignorar

una ferida que es cura amb estima

que ara crida i es fa sentida

que es fonda i llargament patida

que no és justament un blau tapat amb esparadrap

és un viure als núvols i no saber com baixar

és amunt

és avall

és voler i no poder

i també voler i poder

és una hecatombe

és un riu que puja cap a la muntanya de les vanitats

és un Déu que no tinc el plaer de conéixer

és beure i quedar-te amb més set

és un rellotge sense hores

és una ombra per acaçar

és una fotografia sense imatges

és un camí cap a l'infinit

és la meua ferida

la ferida del cor

la meua petita ferida que resta en la sang

que la cure amb paciència i voluntat

que no et dóna però et fa rebre molt

que et deixa una cicatriu per allò que tots ignoren

la meua ferida

la meua petita ferida..

ara és més clara

i més gran

més compromesa

més social

ferida més compartida i compresa per l'amor paternal

abans

arrels sense aigua

eixutes dins d'un socarral

pare volgut ara

pare odiat tanmateix

pare però procurador de la meua ferida

pare que girava el cap

i no veia eixa ferida

que no n'era pas un blau tapat amb esparadrap

temps infernals

turment de sentiments mal curats

però tu

roca ferma al meu costat

pare tendre

ara de malpolida tendresa al meu abast

pare canviant permeable al meu dolor

al meu estat tripolar

que acull

que rep

que comprén

el meu desordre i la meua voluntat de millorar