Ariadna al laberint grotesc

a la penombra escric

versos altres que tu

on el pesar no és una mensura

és una realitat

si tal volta

els ulls de Zeus

m'escoltaren

et donaria saó!!!

i la moneda en el Llac

cau

on la barca m'arreplega

en l'intent d'acaçar paraules

i alguna que altra sorpresa

busque i busque

i en el dubte sobre el dubte

sóc

i la Gran Partida amb Thànathos

continua

amb mà tremolosa i calculant

la dama mata el peó

¡Gran Cèsar!

ajusticíam

en els meus dístics

fes-me arribar

el teu gran i inútil poder!!!

mentrestant

els meus ulls

parlen sobreres raons

on l'exist ets tu

i tu

no sé qui ets

arremolinades

les extintes experiències

combaten

els tafurs celèstics

¡Parques!

¿què fileu?

i a la càrcer de mi

i enlloc

tu hi ets inexistent

però salvada per la paraula

què queda

¡trista solitud!

més que una ampolla

mig o mig?

què rau en el combat

sinó

un gran dubte

de sóc i ets?

¡Ariadna!

la dels atzucacs et diré

perdut heroi

m'anomenaré

esclau Sió

serà el teu camí

batalla

tanta batalla

per honorar els vells

i el temps del temps

que oblida

la ferida furgada

d'allò que no fou

quins arbitris

Antígona

amaguen

la destrucció del nostre món?

si una única guerra s'escau

entre tu i jo

en la felicitat perduda

de les mirades perdudes

escau