BORED

 estava assegut en aquella cadireta mig còmoda mig avorrida subsumit en una inconsciència ferrenya i calenta i se li va acudir una imatge... l’art contemporani té molts coits representats en els seus llenços però el nazi hitttler sí que en gaudia en la seua cambra petitona... i una neurona li va fer clak no entenia el que passava la seua cadireta se li esmunyia el cos li tremolava quan li va trucar algú a l'inalàmbric... estic llevant-me la llenceria no porte calces amic lleva’t els pantalons i la camisa engrapa’m el que tu saps amb suavor amb ciència llepa’m goludament sense estreps si vols ho fem al carrer i et puc manuclejar fins a les quatre de la matinada i veure’t veure’t veure’t... quasi cau d’un quart pis en escoltar la telefonada suant suant amb l’esme perdut el telèfon treia fum d’exitació i va escriure una frase a l’ordinador d’una sense pensar com un pengim-penjam dadà adolescent... adolescentmasturbasangdilemafuturanòvianoverge... no li donava crèdit a què volia i venia a dir això i de sobte una imatge sado li va pervindre... la va sodomitzar amb un pal i ella el va agafar per fotre-li una patacada olímpica al sado merda skin s’ha de dir que aquell es va escórrer pensant en lo idiota que era... i del rictus de la cara es va esbossar un mig somriure burleta i va encendre un cigarret pensant en la Lídia i en aquell dia que van fer un trio açò se n’anava de mare una cosa va portar una altra i una altra i va eixir al carrer mentre pensava en el seu amor va tindre la pensada de masturbar-se rere les ombres aquest home havia perdut l’oremus encara més va agafar un bolígraf i va escriure açò... escric nuet sobre el teclat no sé si tindré una erecció immediata pense en tu no sé si està bé dir-ho però ara vull fotre un clau amb tu ets meravellosa amb un punt tendre que fila prim eixe somriure demunta tota intenció premeditada és eixa suavor en la mirada que remunta vull parar de pensar en noies que no són vós per impotència d’asserenar una bellesa com la teua verda o irisada... i content va pujar corrents corrents al pis amb nervi va entrar a casa va desar el paperet i posseït va veure a la prestatgeria una cinta porno i sense pensar se la va posar es va asseure al sofà amb un posat hieràtic anaven passant les escenes i va imaginar açò... sexe dur era el que practicava aquella parella d’actors porno tot tipus de posicions menys la del missioner però estaven una mica avorrits perquè ella no li feia bé el cafè... i es va adormir mentre el televisor feia pampallugues com un estol formiguer i va somiar que observava febrosament com feien l’amor dues lesbianes s’entortolligaven de plaer i ell una mica tallat les mirava exitat la que li agradava tant i va apartar la mirada mentre ella somreia imperceptiblement i ell ho ignorava van interrompre l’acte i es va apropar a ell i aquella nit es va segellar un pacte lèsbic tripartit la lubricitat del somni va ocupar tot l’espai possible en la seua psique fins que en un moment indeterminat del matí va despertar amb els cabells desfets es va mirar a l’espill una mica estranyat ja no s’hi reconeixia ara eixiré buscaré parella i em deixaré estar de tanta pel·lícula i sabeu quin efecte va tindre tota aquella pensada cinc minuts després semblava un Valentino de garrit que n'estava i va agafar les claus del pis es va allisar la camisa i endavant anava pel carrer com si el carrer i ell foren dos membres més de la compayia de teatre del sexe una funció que començava quan va entrar a un forn i va veure una noia tan bonica que es va posar a pensar en ella nerviós li feia l’amor darrere la fleca entre farines va veure-li el sombrall dels ulls somrient i va tindre una erecció mal dissimulada quan abruptament es va llevar la camisa dels pantalons però no va arribar a més quan apurat se’n va anar del forn precipitadament i la comèdia continuava una vegada passades les sufocacions erèctils es va posar a pensar què faig fent de Valentinotronat si me les peles en cinc minuts tan professional com sóc i sempre es queden insatisfetes ai déu meu anava ja pel carrer com un actor semiprofessional fent d’Otello aturmentat i interpretava per si mateix una queixa que aturmenta molts homes un soliloqui de patiment silent el més curiós de fotre un clau és l’amarg regust de la derrota ejaculatòria precoç quan no has acomplit com un mascle tipològic sempre passa el mateix vol anar-se’n amb un altre i les llàgrimes li queien mentre dos espectadors el van aplaudir emocionadament i li van tirar dues monedes d’un cèntim i de sobte anaven dues noies agafades pels malucs pel la plaça i van veure Otello i els van agradar i el van cridar em diuen vols fer-ho amb lesbianes si no em feu el dinar tots el dies i no em deixeu de fer l’amor és tot un plaer i ell mateix es va esglaiar de la resposta i va fugir fugir fugir llunyà guardat d’imprevistos va agafar la llibreta de mà i amb el bolígraf va gargotar... quins orgasmes amb la lídia i parar-me de pensar que ho feia amb aquell masclista home? quan la solució era el lesbianisme mixte festes col·legials divertides mixtes i veure tothora aquella titola ai!!!!!!!!!!! Em vaig fer lesbiana mixta quan vaig veure la lídia empaitant aquell tiarro tímid aiiiii!!! La vaig veure i m´hi vaig enamorar però aquell tio bo també me’l volia passar per la pedra i vaig dir maquina avant i me la vaig lligar en aquella festa amb unes cerveses de més li vaig tustar el pelutx ets lesbiana no ho sé però ho vaig fer i en eixe moment va entrar el tio bo fumant i es va quedar parat vaig tindre vergonya de ser lesbiana en veure els quasi negres ulls seus plorar però me’l vaig emportar amb els ulls amb el convenciment propi que era de la lídia i meu... i va tancar la llibreta de mà una mica enfebrit va alçar el cul del banc i qui sap on va anar aquella vesprada a empaitar coloms? ell era un home anormal que creia que era una immoralitat ejacular abans que les dones perquè creia que era una immoralitat estava obsessionat amb les lesbianes s’imaginava relacions on ell era el primer home on l’amor era de veritat on elles no renunciaven al lesbianisme el consideraven com a home i fumaven sempre un cigarret per després parlar i parlar i així era el nostre home i tot va començar un bon dia quan li van fotre una bona òstia per ficar-se on no devia eren una parella que s’estaven enrotllant i els va demanar l’hora i va passar el que va passar i al cap de dues hores les va tornar a veure poruc i li van demanar perdó i si volia enrotllar-se amb elles li van fer de tot es van fer unes cerveses i un canutet de maria i van parlar que tenien ganes de fer fills i ell s’hi va ennuegar i va passar el que va passar al cap del temps açò el va traumatitzar i una de les seues frases preferides era com cony puc cascar-me-la si tinc problemes existencials sobre el semen quina cabòria i es va empescar una teoria punk romàntica sobre el sexe lèsbic i s’imaginava situacions fins i tot es va fotre una cresta romàntica roja i un dia boig em va confessar: sóc un perdedor de l’òstia vestisc parracs de vida sóc un perdedor un punk old-fashioned que vol fer-te l’amor sempre fora de la moda però sóc un perdedor de la òstia fume perquè em posa dels nervis eixa repressió piiiipsiiiiquiaaaaaaaaaaaatricccccccaaa de merda però vull fer-te l’amor amb nervi però sóc un fracassat del tarquim et parlo a tu bonica què més vols que un pornògraf de la taquigrafia sóc un rotten desfassat de merda tinc dret a fer l’amor a una puta vida millor que aquesta de frenopàtic us creieu que sou poderosos aquest desfassat punk us farà menjar les paraules t’estimo a lo punk desordenadament com un fracassat del buirac sempre ferit continuaré sense canviar pensant en la revolució sóc un punk que t’estima a la meua manera em masturbe de nits pel hyde park ejacule de dia sobre les marujes i els dimecres me la pele veient el futbol peripatètic trencat punk que en el hyde park ens furten les estreles la innocència i es va declarar

                         FI