EPISTEMIOLOGIA DE LA GUERRA
Guerra f. Lluita a mà armada entre dos o més pobles, entre exèrcits de dos o més Estats. Sinònims, enfrontament, conflicte, lluita, disputa, contesa, combat.
Partint d'aquesta premissa científica i intentant trobar un fil comprensiu, una connexió, un lligam que explique, analitze plausiblement el fenomen arribe a la conclusió que aquest fet humà s'ha de plantejar des d'una perspectiva lúdica, de joc: en una contesa bèl·lica podem observar elements que fan analogia amb el camp semàntic del joc; els soldats, l'armament, la jerarquia militar simulen les peces amb què juguem, el tauler el lloc on la contesa es desenvolupa, les regles del joc representen l'objecte pel qual uns i altres s'eliminen amb els seus trets diferencials (bandera, himne, tecnologia, ideologia, idioma)...
En primer lloc posaríem l'atenció en la representació. El focus l'adreçaríem en la materialitat (i hem de tindre en compte que estem tesant el concepte d'ésser humà i humanitat amb l'intent d'interpretar eixe fet que és la guerra, ço és si un concepte escasseja de lògica poca en pot tindre aquella que en forma part -les persones. Aleshores estem intentant reconstruir un concepte amb la intenció de donar alguna explicació) bandejant interessadament els altres sentits (humanisme, pacifisme, solidaritat, cooperació): juguen com a no-persones pròpiament. Es desprenen de tota qualitat humana i entren en la lògica del joc militar. És la lògica del Gernika. És l'afany.
Una vegada establerta la (dis)funcionalitat aquest joc necessita una motivació. Llavors quan guerregen es justifica el fet amb la discòrdia: la ideologia. Traducció del concepte perenne de poder amb les seues màscares polítiques, econòmiques, culturals, confessionals... parlaríem de l'afany de domini.
Si ara ja ens hem encoratjat amb un repte sols hem d'organitzar les peces del joc bèl·lic. Hem d'establir l'ordenació: en uns casos les peces es mouran instintivament perquè s'hi juguen valors essencials, profunds, incardinats en la construcció i constitució del pensament; afany de domini intern. En d'altres les peces es mouran per obediència a una força superior, podem englobar-la materialment per una força econòmica, la monetària; afany de domini extern. Amb ells s'erigirà el valedor, el polític.
I una vegada organitzat i mobilitzat el joc necessitem el tauler de joc. Tauler alié a la força contendent, les diferències s'esbraven fora casa del més poderós a priori per si una d'elles se sobrepassen en l'èmfasi competitiu.
En un sentit concret podem sistematitzar la (il)lògica d'aquest fet amb les següents premisses. Originalment ens preguntaríem què movem, ens remetem a l'ORIGINALITAT: afany. Intermèdiament inquiriríem el per què del que fem, ens remetem a la RAÓ: afany de domini i en conclusió a què per a què iniciem un contenciós armat, ens remetem a la FINALITAT: afany de domini extern/intern. Aquesta seqüència és un cas clar d'esquema genèric de progressió directa.
Si talment parlem d'un joc parlarem d'una autorepresentació suficient, endogàmica, una esfera tancada on es debat tota una concepció tanatística del món en la qual com a icona instrumental i essencial apareix la mort. Una perversió absoluta. Perversió i destrucció del concepte humà i el seu sentit lògic per tant esdevindrà un concepte desnaturalitzat i fictíciament autosuficient provocant desarrelació i caos on hi havia imbricació:naturalitat:arrelament. El concepte bàsic d'humanitat està buit de sentit.
Al cap i a la fi demanaríem una reedificació en el llenguatge -base relacional de les persones-, una reconstrucció de l'edifici demolit. Fonaments que somourien conceptes i demanarien progrés-avanç front a poder-domini-afany. En resum demanaríem fluïditat.
Partint d'aquesta premissa científica i intentant trobar un fil comprensiu, una connexió, un lligam que explique, analitze plausiblement el fenomen arribe a la conclusió que aquest fet humà s'ha de plantejar des d'una perspectiva lúdica, de joc: en una contesa bèl·lica podem observar elements que fan analogia amb el camp semàntic del joc; els soldats, l'armament, la jerarquia militar simulen les peces amb què juguem, el tauler el lloc on la contesa es desenvolupa, les regles del joc representen l'objecte pel qual uns i altres s'eliminen amb els seus trets diferencials (bandera, himne, tecnologia, ideologia, idioma)...
En primer lloc posaríem l'atenció en la representació. El focus l'adreçaríem en la materialitat (i hem de tindre en compte que estem tesant el concepte d'ésser humà i humanitat amb l'intent d'interpretar eixe fet que és la guerra, ço és si un concepte escasseja de lògica poca en pot tindre aquella que en forma part -les persones. Aleshores estem intentant reconstruir un concepte amb la intenció de donar alguna explicació) bandejant interessadament els altres sentits (humanisme, pacifisme, solidaritat, cooperació): juguen com a no-persones pròpiament. Es desprenen de tota qualitat humana i entren en la lògica del joc militar. És la lògica del Gernika. És l'afany.
Una vegada establerta la (dis)funcionalitat aquest joc necessita una motivació. Llavors quan guerregen es justifica el fet amb la discòrdia: la ideologia. Traducció del concepte perenne de poder amb les seues màscares polítiques, econòmiques, culturals, confessionals... parlaríem de l'afany de domini.
Si ara ja ens hem encoratjat amb un repte sols hem d'organitzar les peces del joc bèl·lic. Hem d'establir l'ordenació: en uns casos les peces es mouran instintivament perquè s'hi juguen valors essencials, profunds, incardinats en la construcció i constitució del pensament; afany de domini intern. En d'altres les peces es mouran per obediència a una força superior, podem englobar-la materialment per una força econòmica, la monetària; afany de domini extern. Amb ells s'erigirà el valedor, el polític.
I una vegada organitzat i mobilitzat el joc necessitem el tauler de joc. Tauler alié a la força contendent, les diferències s'esbraven fora casa del més poderós a priori per si una d'elles se sobrepassen en l'èmfasi competitiu.
En un sentit concret podem sistematitzar la (il)lògica d'aquest fet amb les següents premisses. Originalment ens preguntaríem què movem, ens remetem a l'ORIGINALITAT: afany. Intermèdiament inquiriríem el per què del que fem, ens remetem a la RAÓ: afany de domini i en conclusió a què per a què iniciem un contenciós armat, ens remetem a la FINALITAT: afany de domini extern/intern. Aquesta seqüència és un cas clar d'esquema genèric de progressió directa.
Si talment parlem d'un joc parlarem d'una autorepresentació suficient, endogàmica, una esfera tancada on es debat tota una concepció tanatística del món en la qual com a icona instrumental i essencial apareix la mort. Una perversió absoluta. Perversió i destrucció del concepte humà i el seu sentit lògic per tant esdevindrà un concepte desnaturalitzat i fictíciament autosuficient provocant desarrelació i caos on hi havia imbricació:naturalitat:arrelament. El concepte bàsic d'humanitat està buit de sentit.
Al cap i a la fi demanaríem una reedificació en el llenguatge -base relacional de les persones-, una reconstrucció de l'edifici demolit. Fonaments que somourien conceptes i demanarien progrés-avanç front a poder-domini-afany. En resum demanaríem fluïditat.
Comentaris