NÀIXER

tant tant de somni i una cruïlla decidir indecidir un pas ara un altre potser penombra potser absurd potser enlluernament naix la mirada naix l'esguard comença l'ull a disparar ingenuïtats mots encreuats suors encadenades com et dius? Em dic dir em dic camí em dic no-res...

els ulls s'obrin com una lleixa i des d'ella un abisme es toca s'anhela es desitja llance una fletxa d'acer que talla les partícules en parts desiguals em talle també ingènuament l'ombra figura truncada es despedaça alhora desordenada salada silenciosa orgullosa críptica

alce el cap mire els déus els llance una altra fletxa enverinada i desitge que el buirac calle!!! els peus ara s'entropessen entre la quietud i no vull sagnar cap llàgrima vull que les coses caiguen pedres de riu entre l'abisme no vull l'amor ni la frustració vull l'error vull la cobdícia d'assassinar la negror vull deixar dessagnar tots els moments on la inquietesa regna i revenjar-me amb una riallada sarcàstica la perfecció del crim em relaxa

em colpeixen les nafres i amague les evidències em disfresse de meravella i justícia i esdevinc utòpic cante el dolç drignar de les ales d'unes oronelles... i taque de verd de taronger els ulls i escric un llarg sermó de clemència i joiós faig pública l'estultícia i finalment m'agenolle i mentisc...