Amb perdó, l'autor...
Bona hora a totes i tots, salut i sempre bones intencions amagades!!!
Sé que els meus textos són llegits per una mínima part de la comunitat cibernètica i si aquest blog literari persisteix és per la meua caboteria de creure en la literatura i en la força de la poesia com a eina expressiva. Ni tinc complex de minoria ni aires d'escriptor maleït, això sí sóc molt cabota i pesat perquè crec que aquesta eina (les bitàcores) és útil i important per als mateixos creadors/res.
Resulta útil perquè suposa un flux d'informació que altrament quedaria inèdit i important perquè suposa que tot un material residual veu llum sense restriccions ni censures i queda registrat en una web que es de fàcil accés i també de fàcil reflexió.
Els blogs personals creixen, canvien alhora que l'autor creix i canvia. Un certa filosofia pròpia roman com una pàtina en quasi tot el blog i el blog guanya en vivesa amb incorporacions temàtiques a llarg dels dies i les nits.
Els blogs són finestres que obrim per intentar no entendre el món, per desordenar-lo i capgirar-lo, en certa mida tenen poc de biogràfic i molt de manipulació, són com cordes desafinades d'un instrument de joguina, tractem de jugar simplement com xiquets amb una barba massa accentuada però.
Sé que els meus textos són llegits per una mínima part de la comunitat cibernètica i si aquest blog literari persisteix és per la meua caboteria de creure en la literatura i en la força de la poesia com a eina expressiva. Ni tinc complex de minoria ni aires d'escriptor maleït, això sí sóc molt cabota i pesat perquè crec que aquesta eina (les bitàcores) és útil i important per als mateixos creadors/res.
Resulta útil perquè suposa un flux d'informació que altrament quedaria inèdit i important perquè suposa que tot un material residual veu llum sense restriccions ni censures i queda registrat en una web que es de fàcil accés i també de fàcil reflexió.
Els blogs personals creixen, canvien alhora que l'autor creix i canvia. Un certa filosofia pròpia roman com una pàtina en quasi tot el blog i el blog guanya en vivesa amb incorporacions temàtiques a llarg dels dies i les nits.
Els blogs són finestres que obrim per intentar no entendre el món, per desordenar-lo i capgirar-lo, en certa mida tenen poc de biogràfic i molt de manipulació, són com cordes desafinades d'un instrument de joguina, tractem de jugar simplement com xiquets amb una barba massa accentuada però.
Comentaris