MARIO BENEDETTI: UN POETA PER AL RECORD, PER AL PRESENT I PER AL COR

El 17 de maig d'aquest 2009 per a molts ens serà una data molt assenyalada, moltíssim, en què recordarem la importància de la paraula feta poesia, feta imatge, feta record, feta sentiment i feta memòria de la quotidianitat més trivial o excelsa, en fi, paraula: serà un dia per als Poetes en majúscula com vós.

Mario Orlando Hamlet Ardí Brenno Farrugia nasqué el 14 de setembre del 1920 a Paso de los Toros a la seua Uruguay natal. Als dos anys, la seua família es va traslladar a Tacuarembó (Uruguay); per distintes qüestions personals i familiars es van tornar a mudar aquesta volta a Montevideo el 1924.

Mario va tindre una bona educació, un fet ho constata: als cinc anys d'edat aprengué ja de llegir, pràcticament sol i abans d'anar al col·legi ja havia llegit autors com Jules Verne, Salgari o Edmundo d'Amici. Estudià primària al Col·legi Alemany de Montevideo.

Era un noi viu, inquiet, que estalviava els diners del trajecte amb tramvia de casa a l'escola anat a peu. Al 1928 nasqué el seu germà Raúl. Una anècdota que diu molt de son pare és que al 1933 el tragué del col·legi perquè l'obligaven a fer la salutació nazi i el va matricular al Liceu Nº 2; encara que Mario deixa els estudis a les darreries de secundària.

Així començà a llegir Txèjov, Ernenst Hemingway o Virgínia Woolf i aprofundir en els seus fonaments de la llengua castellana; de més a més, comença d'escriure els seus primers poemes.

També va fer esport: futbol i bàsquet que a la seua biografia Mario Benedetti: Un mito discretísimo d'Hortensia Campanella ( Ed. Alfaguara) ja s'hi conta aquesta vessant de la seua biografia més concretament.

Per ajudar els pares, el 1935 Mario comença a treballar a l'empresa de recanvis Will L. Smith on va fer de tot: comptable, taquígraf, venedor... Tanmateix, el 1939 emigrà a Buenos Aires on va ser secretari-assistent del líder de l'escola raumsòlica de logosofia, corrent falsament teosòfica que el va decebre totalment.

Es casa el 23 de març de 1946 amb Luz López Alegre una antiga amiga. El poeta relata la seua relació al poema "Bodas de perlas" del poemari La casa y el ladrillo.

Al 1948, Benedetti va esdevindre director de la revista Marginalia. Formà part també del consell de redació de la revista Número, publicació clau per a la generació del 45, integrada per Mario Arregui, Carlos Martínez Morena i el mateix Benedetti.

Va començar també a militar en l'esquerra. En 1949, publicà el seu primer llibre de contes Esta mañana i un any després el llibre de poemes Sólo mientras tanto. El 1953 edità la seua primera novel·la Quién de nosotros.

Entre 1954 i 1960, dirigí la revista Marcha, el setmanari político-cultural més influent d'Uruguay i un dels més importants d'Amèrica Llatina.

En 1957, Mario viatjà per primera volta a Europa i al 1959 ho va fer als EUA: "Hecho que me commovió bastante porque vi el verdadero rostro del imperialismo".

L'obra del Poeta adquirí renom internacional gràcies a la novel·la La tregua que fou traduïda a dènou idiomes i portada al teatre, ràdio, televisió i cinema amb gran èxit. La pel·lícula fou nominada a l'Òscar al millor film estranger al 1974.

A Mario Benedetti li va copsar profundament la Revolució Cubana. Tingué una gran amistat amb Fidel Castro i s'estimava molt la illa, ja que pensava que Cuba fou l'únic país petit que va fer front a l'imperialisme americà.

El 1973 va tindre d'exilar-se rere el cop militar al seu país i durant deu anys visqué arrecerat entre Argentina, Perú, Cuba i Espanya, allunyat de la seua dona que es va quedar a l'Uruguay. En 1983, Mario tornà a Montevideo començant l'autodenominat "període de desexili" (motiu de moltes de les seues obres).

La seua gran producció literària suma més de 80 obres: destaquen la novel·la Gracias por el fuego (1965), l'assaig El escritor latinoamericano y la revolución posible (1974), els contes Con y sin nostalgia (1977) o els poemes de Viento del exilio(1981). El seu darrer llibre publicat va ser Testigo de uno mismo.

El 1999 se li va atorgar el premi Reina Sofia i se'l va nomenar Doctor Honoris Causa per diverses universitats espanyoles.

Mario Benedetti és un dels autors més prolífics i importants de la seua generació, un poeta que tots els poetes portem en el record, en la memòria i en el cor de tots els seus poemes.

Ací un poeta modest li fa aquest petit homenatge biogràfic sense que cap pena me commoga sinó que els seus versos i rapsòdies facen presència viva i neta del que és ell: un gran Poeta.