LA BREU OMBRA

enllà
una breu ombra que t'abandona
llavors engrapes desesperat els trossos de temps que vàreu passar totsdós
en un lloc estrany
d'una terra inexistent
colpejàveu els estigmes
amorosieu la ira
despedaçàveu la felicitat
cantàveu el silenci

un lloc
una terra distant
uns ídols amenaçats
una imaginació encara jove
dins un mapa de raons fets i conjures
festes vanitats
i espies innocents

el calor de la ruina
de la pedra
de l'asfalt
de la Utopia
i les derrotes assumides
els ulls plovent a una platja surreal

els dignataris arraconant les vergonyes
i uns camàlics portant-veus del discurs oficial
s'aplaudeixen davant un auditori buit sense sentit ni esperit humà
joiosos de veure eixos líders encara no desnonats

els carrers a fora
encara encara plouen
s'hi identifiquen un nens que amb posat capcot travessen les avingudes
també un vehicle mòbil sobrevola els nostres caps
ja quasi a la vora de la nit
aquesta ciutat guanya caràcter
d'ombra i d'insinuació
o suggerència
ara els edificis
vençuts en els espais
respiren ensems
la matèria de ser breu ombra
de certes vanitats