camuflatges per a l'eternitat



llavors la calma va ser pauta
el lent trepitjar de voreres
fita maratoniana popular
la calenda d'hivern
pòsit de vespres casolans
de tiara de monsenyor
de suau bandera d'apàtrida
d'amples calúmnies als llençols
de grosses paraules maldites
d'escoltar el constant bategar de les coses
i tocar el residu d'infinit que queda entre la memòria

va ser la calma i el silenci
de qui aprén i desaprén
de qui s'alça i es descalça
de qui torna de la forca
de qui engrapa un moviment
i l'escampa a la solitud
qui acaricia els espais
amb la destresa d'un alé de color
d'una estança on deixar polsosos tots el al·leluies
fumar-te la tendra costura de la ucronia
i desllavassar tots els llibres bandejats per la utopia

i va arribar la llum grogosa del ciri
l'escampall de simetries sinistres
la remor dels esperits
quan de nen remuntava anys
quan vaig trencar el primer plor
quan vesprejava el sexe
quan els dubtes eren curiositat
i innocència el saber

vaig cuidar de llaurar amb rigor i esforç tota Matèria de Bretanya
de gaudir d'aquells anys de rebel·lia i sospir
de valenta ciutat i llibresca vida
de flirtejos amb la mort
descobertes i aprenentatge
descalços desigs i amistats
anhels i reverències

ara amb la barba assíria i uns penjolls al bescoll
una oblidada però practicada rebel·lia
una maduració serena i sofrida
volguda i manllevada
jóvens romanents
vells aprenentatges
de tota una llarga i prima vellesa

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
aprendre i desaprendres mentre la vida ens passa
carles ha dit…
la vie se la escusse moieu
je ne se pas que qualqeau
ma je vie la vie

mercy libretaire leberté

Entrades populars