Passa al contingut principal

Entrades

Destacats

Ales d'au fènix

...sé que no he escrit aquest sense sentit transformat en vivència crua fa mesos, oblidat en un calaix de sastre sensorial sonso i balb com la meua degradació física forçosa per una ataràxia indesitjada. Però les coses esdevenen per unes causes, també per uns precipitats emotius on la realitat embruta les decisions que cada volta més prenc automàticament, empès per la inacció i una mena d'autoodi convuls que marca el meu esdevenir actual i directe. Com sempre, el meu caràcter cabut no vol que aqueixa circumstància real i temporal domine el meu estat: encara sóc aquell esperit que es prenia la vida amb l'adequada curiositat que la irreverència em marcava, una rebel·lia que em portava a somiar que podia revertir una realitat hostil amb la força d'un grapat de vocals i consonants ordenades en paraules poètiques que em servien de lenitiu espiritual. Tanmateix, el jo es rebel·la i m'empeny a alçar les ales i volar: es pot perdre el temps, mai no pas l'afany. Ara, contrà…

Entrades més recents

amor, amor.... ets tu!

el trencadís

Quan el temps s'esmuny maníac

Una missiva per a tu

TAL VOLTA EL REPTE PAGA LA PENA

UNA VERITAT QUE ENS FARÀ LLIURES

L'ELOQÜÈNCIA DE LA BREVETAT

A reveure, histrionisme desesperat!!!

Pleonasme patricida