TAL VOLTA EL REPTE PAGA LA PENA
ulls observant la utopia: la fulla gràcil del seu contorn...
camine trencant l'alè i l'asfalt fent tentines
quan la realitat canta avorrida el recuperat dístic del cansament
tanmateix és segur el premi: un bocí d'elegància que el sospir
endura
amb seguretat el meu pas es referma la vida és el cant del caminant
no és fàcil la tenacitat però segura la voluntat
el rellotge ara es trenca en segons impossibles vacus
l'infinit és comparat amb la imatge
encara que no envege cap insinuació de la fatuïtat
la melodia del present és voluble: entre utopia o extenuació
elegesc hedonisme en partícules palpables
o sexe sense embats i la llibertat d'esforçar-me
no dic la remor d'aquest instant recorde el present de la destinació
pròxima parada: Eternitat
a l'andana veig tot allò que encara resta
baguls farcits de tot allò desdenyable
seguesc el camí...
i torne a l'ara: inoportú cabut repetitiu
però a la butxaca em trobe un bitllet d'anada a la utopia
faig un gest en fals i no el trenque
la realitat m'obliga a dubtar encara que les ganes de continuar fan
de contrapès
Comentaris