Tu ets...

tu ets el meu únic amor la raó del meu camí el bes que estime meu
tu ets els matins que et veig nuu amb el sexe abrusat per la teua bellesa
tu ets els llençols desfets de cada nit cada matí cada vesprada cada dia
tu ets la raó de la meua rapsòdia els versos que et regale alegrement
ara el cant es trenca en trossos de matí esqueixat que es tornen tornassolats amb els encontres dels teus ulls de color fantasia opalins veds blaus preciosos jo el poeta em gire de cua observant la ignorància d'aquell sexe que tu i jo no baratem  ja saps el femení  ahh!!! però bé tampoc importen massa els noms potser quan el sexe es fa de color de platí no requen massa els cossos  ni perfectes ni sensuals
tu ets el color de l'alegria l'única meua destinació les ales reparades del destí
tu ets allò que m'importa qui ame jo tampoc ame sense tu cel meu
ni tan sols a mil quilòmetres damunt del cel
jo t'escric aquest poema i és sols per a tu