La conferència apocopal

(Apòcope: caiguda de la vocal o síl·laba d'una paraula.)

La taula formava una gran el.lipse al voltant de la qual els apòcopes es reunien quan l'ocasió hi era avinent. En el cas que ens concerneix van gaudir de bona teca i bon beure. Com que les precedents reunions eren ordinàries, com qui no vol, s'entretenien llegint el "Cahiers du Cinema", cosa que resultava curiosa perquè el seu nivell de francès era nul o quasi irrisori, però ja se sap que la imatge és un aspecte que s'ha de cultivar.

La seua ciència docta els permetia experimentar amb allò que ells prohibien -però no ens desviem. Al voltant de la taula faltaven dos culs per asseure i no podien decidir allò decidit sense el quòrum complet. Dèsset minuts després de l'hora acordada de reunió es veia en alguna cara dels apòcopes reunits una alegria que entrava pels ulls, quan, per fi, van aparèixer els finats i es va poder començar el conclave.

El secretari, doncs, va llegir l'ordre del dia fins que va arribar al tema principal on un gran ohhh exclamatiu va clivellar les parets atapeïdes d'història i emperifollament. De seguida, i observat aital entusiasme, es va repartir un dossier. Tots els apòcopes se'l van rellegir amb ulls esbatanats i cobejosos.

Van començar a discutir els pro i els contra, els mals i les penes i les faltes d'aquells individus de dossier. Fins i tot, van projectar un video on es veia la consumació per part d'un dels acusats d'una falta punitiva. Els torns de paraula, ara, se solapaven i la suor regalimava.

Així que una veu greu, la típica d'un president, va tornar la pau i l'ordre a la reunió. Ara arribava l'hora de la decisió. Les paraules subsegüents semblaven a cop d'ull reaccionàries però feien camí entre l'asseveració unànim.

Es va decidir excomunicar els responsables d'aitals faltes i deportar-los al Postiguet, aquell conegut Lager on apartats de tota comunicació social i individual se'ls confinava. La reunió es va donar per conclosa i es va donar entrada a la premsa.