LA VIDA DELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

Es pot dir que el Punt i Seguit quan va veure passar pel seu davant la Coma es va quedar completament prendat de la seua elegància i bellesa, fou un enamorament instantani. La va veure per primera volta al treball, a la impremta, quan es revisaven les galerades d'un llibre que volia editar la seua editorial en la nova col.lecció "Signes del temps". De seguida que es van conèixer van saber que eren l'un per a l'altre. El festeig fou convencional. Es van casar i van tindre un fill: el Punt i Coma.

El germà del Punt i Seguit era una mica rar. El que es diu conèixer, no se li va conèixer cap pretendent. La família estava preocupada perquè ja s'ho albirava. Efectivament, el dia de les estrenes de Nadal, Punt i a Part va confessar la seua homosexualitat. En un primer moment la notícia era de mal pair per tothom, però el temps va acabar fent que l'acceptaren de bon grat. El Punt i a Part va conèixer un altre punt. Després d'una convivència normal i equilibrada van decidir inscriure's al registre de parelles de fet de l'Ajuntament. Només assabentar-se que, gràcies a una proposta legislativa del Partit dels Signes de Puntuació a favor del dret equitatiu de les parelles de fet, podien adoptar fills, i van decidir, com un gest de plena normalitat i naturalitat, fer-ho. Foren un dels pioners dins el moviment gay dels signes de puntuació, creant un precedent històric. Al seu fill, de totes totes, li posarien de nom Dos Punts.

La família va acceptar amb emoció la incorporació d'un nou membre al clan. Les generacions van passar: va nàixer l'Accent Greu, les bessones Cometes i el Guió. Un bon dia el Dos Punts, ja fet un jove garrit, es va enamorar d'una lletra de la casta de l'abecedari: la Vocal. La família no va acceptar per res del món que es relacionés amb aquella noia de la casta rival, ja que ells com a membres de la casta dels Signes de Puntuació no podien premetre tal indignitat. Tanmateix no van poder evitar el gran amor que es professaven i contra tot i tots, van fugir d'aquella societat que no els acceptava per viure el seu amor en llibertat. Van anar a unes terres llunyanes i verges on foren els prohoms d'un nou poble: la Societat dels Signes Ortogràfics. Indret on la justícia i la igualtat podien regnar més enllà de nominalismes vagues i prejudicis.

L'Accent Greu, observant la torpesa de costums d'aquella societat, es va exilar a la nova Societat dels Signes Ortogràfics, tenint un gran èxit entre la població femenina lletrada. Entre l'extensa prole que va tindre va destacar l'Accent Agut que fou un dels més importants científics físics de tots els temps.

Dels fundadors d'aquella societat van nàixer la Çe Trencada i la Qu, la Interrogació i l'Exclamació, considerades mares d'una nova pàtria en què es va crear un sistema de convivència nou. Tristament, la societat originària, degudes les contínues tensions i friccions, va acaba exterminada per dues guerres fratricides de castes. Una extinció que es recorda amb dol als llibres d'història i en el monument a les víctimes de la Guerra de les Castes que fa memòria i exemple del camí que no han de fer futures generacions.

Es pot dir que el Punt i Seguit quan va veure passar pel seu davant la Coma es va quedar completament prendat de la seua elegància i bellesa, fou un enamorament instantani. La va veure per primera volta al treball, a la impremta, quan es revisaven les galerades d'un llibre que volia editar la seua editorial en la nova col.lecció "Signes del temps". De seguida que es van conèixer van saber que eren l'un per a l'altre. El festeig fou convencional. Es van casar i van tindre un fill: el Punt i Coma.

El germà del Punt i Seguit era una mica rar. El que es diu conèixer, no se li va conèixer cap pretendent. La família estava preocupada perquè ja s'ho albirava. Efectivament, el dia de les estrenes de Nadal, Punt i a Part va confessar la seua homosexualitat. En un primer moment la notícia era de mal pair per tothom, però el temps va acabar fent que l'acceptaren de bon grat. El Punt i a Part va conèixer un altre punt. Després d'una convivència normal i equilibrada van decidir inscriure's al registre de parelles de fet de l'Ajuntament. Només assabentar-se que, gràcies a una proposta legislativa del Partit dels Signes de Puntuació a favor del dret equitatiu de les parelles de fet, podien adoptar fills, i van decidir, com un gest de plena normalitat i naturalitat, fer-ho. Foren un dels pioners dins el moviment gay dels signes de puntuació, creant un precedent històric. Al seu fill, de totes totes, li posarien de nom Dos Punts.

La família va acceptar amb emoció la incorporació d'un nou membre al clan. Les generacions van passar: va nàixer l'Accent Greu, les bessones Cometes i el Guió. Un bon dia el Dos Punts, ja fet un jove garrit, es va enamorar d'una lletra de la casta de l'abecedari: la Vocal. La família no va acceptar per res del món que es relacionés amb aquella noia de la casta rival, ja que ells com a membres de la casta dels Signes de Puntuació no podien premetre tal indignitat. Tanmateix no van poder evitar el gran amor que es professaven i contra tot i tots, van fugir d'aquella societat que no els acceptava per viure el seu amor en llibertat. Van anar a unes terres llunyanes i verges on foren els prohoms d'un nou poble: la Societat dels Signes Ortogràfics. Indret on la justícia i la igualtat podien regnar més enllà de nominalismes vagues i prejudicis.

L'Accent Greu, observant la torpesa de costums d'aquella societat, es va exilar a la nova Societat dels Signes Ortogràfics, tenint un gran èxit entre la població femenina lletrada. Entre l'extensa prole que va tindre va destacar l'Accent Agut que fou un dels més importants científics físics de tots els temps.

Dels fundadors d'aquella societat van nàixer la Çe Trencada i la Qu, la Interrogació i l'Exclamació, considerades mares d'una nova pàtria en què es va crear un sistema de convivència nou. Tristament, la societat originària, degudes les contínues tensions i friccions, va acaba exterminada per dues guerres fratricides de castes. Una extinció que es recorda amb dol als llibres d'història i en el monument a les víctimes de la Guerra de les Castes que fa memòria i exemple del camí que no han de fer futures generacions.