Unes paraules impertinents

Pel que veig a les estadístiques que amablement l'equip de blogger facilita, cada volta deserten més i més lectors casuals i artificials, portats al meu blog per no-sé-quina fal·lera o ranera o el que siga. Ho dic i ho torne a dir m'importa gens ni mica si em llegeix u, deu o quatre-centes persones, jo mai no he estat amic de la fama supèrflua i mai no amagaré el que pense, encara que això em reste lectors. Els meus principis i jo per davant i caiga qui caiga. No sóc un demagog ni un bufanúvols, dic el que pense si et cou que et coga!!! Tal volta, no sóc correcte, tal volta sóc groller, tal volta et diga una cosa que no vols escoltar, te la dic i punt. Tan se me'n dóna la fama, els diners guanyats amb hipocresia, la fotuda llibertat d'expressió que amb falsedat us ompli les paraules és un simple modisme d'intencions benpensants... Ara i ací em declare independent de qualsevol mentida que el neocapitalisme us arruixa a unes clepses manses i afartades de fast food i televisió buida i pedant, em declare incorrecte, inusual, provocador, punxeta, burxador o el que vulgau, tant se me'n dóna, jo continue amb el meu quefer, més tranquil...