Et deixe prudent els ulls

et deixe prudent els ulls a l'albir d'un temps entremaliat que ens

 destina i marca

passaran els instants i els comptarem un a un

diran el consol i la temperança

emblanquinarem les carícies

i ens fumarem la tendra ucronia com si es tractés d'un objecte caduc

després passaran els records que encara no hem tastat

estimarem el seu valor entre vivències i encontres

desarem caducs els dicteris 

i la vulgada fortuna del dia a dia ens alimentarà la sang de noves llunes

oblidarem les ombres
i jugarem a conèixer allò desconegut
i allò conegut ho aguardarem en un calaix de sastre de voluntats
correrem sendes que es desconeixen
deixant la casualitat que ens sorprenga
i els cossos condemnats a la tendror

els cremarem una nit qualsevol que ens deixe solitaris trobar allò que no hem trobat

et deixe prudent una nit gastada de dies maníacs i focs d'encenall

els meus braços ja no cerquen què cercar

troben què trobar

abracen cada guspira que salta de l'alegria de veure't

cada nit cada nit que ja no trobe

i no busque més que estimar-te