El desesper no val

el desesper no val
l'esper no és debades
gotes de pacient voler
emplenen l'instant que visc
cristal·lins desigs de noves llunes


acare el present
que ets tu i el teu esforç
d'ennovar aquest esclam
cride alt la noblesa del sentit
d'ésser ensems voluntat i estima


acaronarem la llum que ens enlluerna
la nit ja no amaga ombres
deixa pas al reguard del teu alè
que fresc xiuxiueja tendres vocables


recorde pas per pas
totes les nostres imatges
que en la memòria viuen
aquell somrís
el primer dia que et vaig veure
els espontanis gestos que ens regalem


vull afermar el sentit del que sent
sentir net i gens sobrer
pura essència d'allò important


no em sobra cap paraula
perquè sincera em corre
i diu veritat que som
representa l'estima que et dec


després qui sap si la casualitat
o la necessitat de dir
ens portarà noves notícies
d'eixe viure que ja vivim


no deixe al lliure arbitri
la veritat de la sang
que quan corre pura
ja no frena el seu pas
de tatuar el roig sentiment que ens desborda


el desesper ja no val
car l'esper no és debades
gota que acumula instants
i emplena el ver voler
desig de tu
cristall de nova lluna que t'envie