Dies Irae


a la partença deixarem arreballats tots els dols als abocadors de l'oblit
reunirem els músculs:
el guanys
els orgulls propis i manllevats
les òsties que el sacrosant ara ens plantifica
la glòria redempta de tots els estius femenins
la nuetor del cos mullat de sal i desig
tastarem la dolçor de la fruita ben madura
pas a pas
amb delectança
l'olor de l'encisam
beutat sinistra de la gola
el verd dels puros
els vendrem a l'engròs als mercats de la canallesca
i l'insoluble desig el manuclejarem amb tots els cafens que ens queden per matinar
saludarem la pedra
la dona
el llaurador
el boig que resta de tota puta decència
l'embolcall de tot allò ja gastat
el rebuig
l'al·leluia
arraparem eternitats com si s'escamparen a l'albir de la lícita cleptomania
robarem somriures de vailet i corbes d'al·lota
insinuarem la mala vida que portem
i publicarem regles universals per a qui no vulga professar-les
esdevindre'm apologetes del marxisme groutxista
impertèrrits aduladors de la sana comicitat compartida
devoradors del sexe que ens deixa l'altre/el propi/l'al·liè/el mateix/l'imaginatiu o el sinzer sexe
ens fumarem la mala reputació en comptades nits de divorcis amb la lluna
d'estretes carns i grans mossegades
oblidarem la pena la culpa el dol el dolor la contrició cardenalícia
engraparem el polsim emocional de tota relació evidentment il·lícita
beurem de la gran copa tot allò que ens puga embriagar
i ens deixarem per demà un grapat d'intencions
sempre bones sempre
intencions tot just ja oblidades

Comentaris

Entrades populars