Dies Irae
a
la partença deixarem arreballats tots els dols als abocadors de
l'oblit
reunirem
els músculs:
el
guanys
els
orgulls propis i manllevats
les
òsties que el sacrosant ara ens plantifica
la
glòria redempta de tots els estius femenins
la
nuetor del cos mullat de sal i desig
tastarem
la dolçor de la fruita ben madura
pas
a pas
amb
delectança
l'olor
de l'encisam
beutat
sinistra de la gola
el
verd dels puros
els
vendrem a l'engròs als mercats de la canallesca
i
l'insoluble desig el manuclejarem amb tots els cafens que ens queden
per matinar
saludarem
la pedra
la
dona
el
llaurador
el
boig que resta de tota puta decència
l'embolcall
de tot allò ja gastat
el
rebuig
l'al·leluia
arraparem
eternitats com si s'escamparen a l'albir de la lícita cleptomania
robarem
somriures de vailet i corbes d'al·lota
insinuarem
la mala vida que portem
i
publicarem regles universals per a qui no vulga professar-les
esdevindre'm
apologetes del marxisme groutxista
impertèrrits
aduladors de la sana comicitat compartida
devoradors
del sexe que ens deixa l'altre/el propi/l'al·liè/el
mateix/l'imaginatiu o el sinzer sexe
ens
fumarem la mala reputació en comptades nits de divorcis amb la lluna
d'estretes
carns i grans mossegades
oblidarem
la pena la culpa el dol el dolor la contrició cardenalícia
engraparem
el polsim emocional de tota relació evidentment il·lícita
beurem
de la gran copa tot allò que ens puga embriagar
i
ens deixarem per demà un grapat d'intencions
sempre
bones sempre
intencions
tot just ja oblidades
Comentaris