mentre deixe mudes les paraules en aquesta estança
escolte el crepitar de la taula empesa pel pes dels braços
i dibuixe el meu cos sota la penombra
dialoguen aleshores els actes amb les formes
la serenitat amb la tecnologia
hora que visc hora que compartisc
estàtica tendència
hieràtica compostura
distreta l'atenció cap allò fútil
pren importància el temps dividit amb els dits
amb els ulls
entre els braços
la importància d'allò que ahir et va colpir
d'allò que ara et fa descreure
la suma la resta de detalls que edifiquen el caràcter
les lletres d'aquelles persones que et van dir
que et van obrir
que et van parlar de llocs i conceptes nous
sincer aquell clam que t'arrecera en aquella arbreda de sutja
acarones la glòria no descrita
s'escampa l'alé solitari
no creus que l'amor siga una Veritat
creus que eixa paraula és simplement un compendi de raons i esclavituds
al darrere de tot hi ha moltes intencions
des de l'ombra a la inviabilitat
de nen a home
fins a eixos records que et deixen molla la memòria
acabes sent i sobretot manuclejant
que quan obris els ulls
s'obri una finestra llastrada de tot
menys de tu
Comentaris