mentre deixe mudes les paraules en aquesta estança escolte el crepitar de la taula empesa pel pes dels braços i dibuixe el meu cos sota la penombra dialoguen aleshores els actes amb les formes la serenitat amb la tecnologia hora que visc hora que compartisc estàtica tendència hieràtica compostura
distreta l'atenció cap allò fútil pren importància el temps dividit amb els dits amb els ulls entre els braços la importància d'allò que ahir et va colpir d'allò que ara et fa descreure la suma la resta de detalls que edifiquen el caràcter les lletres d'aquelles persones que et van dir que et van obrir que et van parlar de llocs i conceptes nous sincer aquell clam que t'arrecera en aquella arbreda de sutja acarones la glòria no descrita s'escampa l'alé solitari no creus que l'amor siga una Veritat creus que eixa paraula és simplement un compendi de raons i esclavituds al darrere de tot hi ha moltes intencions des de l'ombra a la inviabilitat de nen a home fins a eixos records que et deixen molla la memòria acabes sent i sobretot manuclejant que quan obris els ulls s'obri una finestra llastrada de tot menys de tu

Comentaris

Entrades populars