MARIO BENEDETTI: UN POETA PER AL RECORD, PER AL PRESENT I PER AL COR

 et deixe el color del meu cor com a invitació prudent/
 et preste una lluna de saldo amb permís dels estels del teus ulls/
 em deixe els cabells onejar a l'albir d'un rock 'n roll finisecular/
 em deixe dir-te el nom d'aquelles coses que estime teues/
 aquest vespre la guitarra no escup tonalitats i sons/
 escup udols/
 tendror i núvols/
 tampoc cante cap cançó/
 cante per cantar/ un vers on la tristor es porta en una motxilla de quilòmetres de llàgrimes/
 la carretera és compartida/
 ambdós abaixem el cap/
 per no esperar encara/
 que resten kilòmetres llargs/
 fins retrobar-nos totsdós/
 i atrevir-nos a dir els noms que han quedat assedegats/
 noms tan sols/
 comuns i físics/