DEM@CRÀCIA

En aquesta terra de petits sospirs i alenades escasses no s'ha paït massa bé el concepte democràcia, tal vegada per un sentit de reserva, o mala educació, o simplement per abundar les poques llums dins els estaments-amb-abús-de-confiança. Reserva honesta deguda al malcomportament de la massa o no tant d'ella com dels seus representants. Amb raó podem dir que l'ús abusiu d'eixe terme (quantitatiu, de forma, semàtic) corrou el seu sentit primigeni, genèric. Cosa que als professionals de la paraula ens estora i inclús ens indigna. No critique un terme que compartisc genèricament, critique els que l'usen i abusen. Per la manipulació descarada i la deformació d'un concepte tan vital i clau en el desenvolupament de la humanitat, en part d'ella. Cosa que em posa les orelles alçades és degut a que la manipulació pervé de persones totalment inexpertes en l'àmbit del significat i el seu ús social. Ens poden dir que la llengua és de tots. I jo retruque es de tots si no la maltracten o la menyspreen, si es té bon coneixement s'usa amb enteniment i s'aprén. El domini d'allò que dinamitza la vida és de caràcter general, una llengua creix sana per distenció (se li afegeixen conceptes que no van en contra de la mateixa llengua) no per opressió o odi lingüístic (autoodi). En aquest cas el terme democràcia/democràtic ha entrat en decadència i corrupció clarament per opressió i manipulació, per encongiment i no per distenció, ampliació i naturalitat. No hem de fer el joc als farsaires, als hipòcrites i als fariseus llançant a la pira un concepte clau i cabdal. Tractem de comprendre'l amb la major amplitud possible, amb un caire sempre obert i tolerant ( respectant sobretot els parlants), plurificant l'abordament i les opcions. Hem d'atényer la tradició, els savis antics i llevar-li ferro a la discussió concentrant-nos en les possibles solucions, la maledicència que els faça de corcó als destructors de cultures i arribem tots a la finalitat que sempre maldem: l'enteniment i la concòrdia.