Darreres notícies d'un rapsoda...
Abans de tot, unes parales -si m'ho accepteu- per dir que estic agraït per tot aquell lector crític que encara continua llegint aquesta rapsòdia sonora. Que no ha deixat que la promptitud d'una falsa actualitat o moda passatgera, l'haja fet desistir de veure allò que un poeta gens amic de la fama immerescuda vol dir. Sense que em faça callar la inútil i ensems subtil peremptorietat d'una originalIitat impossible, d'uns estúpids intents de ser algú arrecerat en la més ignorant impostura que corre entre la xarxa amb milers de seguidors que ni saben ni coneixen perquè va nàixer la world wide web. Bé, no em calfe més la llengua i ara us vull fer arribar en què estic empescat darrerament. Estic fent una reestructuració estilistica i tal volta conceptual de la meua obra. Ufff, una feinada!!! Però crec que sóc sincer amb vosaltres quan vull que el producte que arribe a les vostres mans siga digne. Us ho dec perquè crec que ningú és perfecte i creix a mesura que va errant, perfeccionant aquesta mania que és la d'escriure. I ara us deixe ací publicat el darrer poema que he escrit perquè us féu una idea del que darrerament estic escrivint. Moltes gràcies per continuar fent real aquesta rapsòdia que sense vosaltres no tindria ni sentit ni nord...
IN CONTRARIO
no deixes per descomptat l”augur perlat d”un soliloqui d”ulls extenuats
la dolça cançó de l”esguard necessita de tu la imatge
sé que veus rere la ignota figura un reguitzell d”intencions bendades
a la millor sospites que l”ombra amaga un desig
milers de besades que esperen l”habitud
arrapades lascives encara rere la disbauxa
no solc dir allò que no té noms
ni amague el trellat d”un sexe elegit
recorde ara l”amour desesperat per la derrota...
ni desdic l”elecció que vaig prendre conseqüentment
no me”n penedesc del que ara sóc
vaig corprendre les batzegades inoportunes de la falsia
i no parle de tu amic
parle de la fugida inexacta d”allò que no es ver
recorde ara l”amour esperat per la innocència...
no valen els versos que ni vull escriure per elles
val la pena pensar amb tu amic
quan sé que esperes com jo la decisió resolta de la paraula viva
no vull decebre els ulls que em miren adults la mirada
ja sé que esperes a la pròxima cantonada un bes com a penyora
no sóc amic de les grandiloqüències vanes
sóc proper a la subtilitat
aliat de les enceses virtuositats de l”acaronada espontània
verb que no pronuncie per respecte a allò que tu valores
demà serà un dia que lluite incessant per a l”arbitri de les nostres trobades
sempre desitge que entengues el meu esforç de persona enamorada
tampoc calen explicacions per a qui ama amb desinvoltura
fa temps que he decidit l”aspecte del meu sexe
no debades vaig trencar el desig
el vaig arraconar en una platja on tot es baratava
i de la gota vaig fer riu
del somriure goig
de la carícia virtut
dels vers sageta
fins que arribes tu amb la teua negra crinera
ulls infinits de cadència resolta
concupiscència de notes vitals que mai no gens pas oblidaré
com quan regalaves color amb les passes d”aquell encontre inesperat
o el somrís de vailet que ara barate en aquest poema
tu saps que sols escric per a tu
quan de veritat són els mots que nomene
certa és la unió dels silencis
crida més la sort d”allò que insinues
tant per cent d”estima un regal amorosit
hecatombe de besades mudes que rep serè
ara escric aquests versos sols per a tu amic
perquè sé que els rebràs entre abraços sincers de poeta
de poeta que beu de la cítara del teu ajaç
sé que esperes el càntic de l”estima
no te”l negaré mai pas
com tu m”has donat el que ninguna em va arrabassar
guarde gelós el regal del meu encalm
no dubtes dels meus silencis quan l”ara és distant
reconec el recte sentit del cos
de l”alenada sencera del teu esforç
no dubte ni un instant que incorrecte és el desig que no és virtut
no et regalaré falses instàntanies d”amor que tu i jo no volem
et donaré el segur encontre d”una lluna i uns llençols desfets
la voravia d’unes besades que retroben la virtut
la veritat d”un vers que ara et regale
i mai no t”arrabassaré amic
per sempre amic
per sempre
IN CONTRARIO
no deixes per descomptat l”augur perlat d”un soliloqui d”ulls extenuats
la dolça cançó de l”esguard necessita de tu la imatge
sé que veus rere la ignota figura un reguitzell d”intencions bendades
a la millor sospites que l”ombra amaga un desig
milers de besades que esperen l”habitud
arrapades lascives encara rere la disbauxa
no solc dir allò que no té noms
ni amague el trellat d”un sexe elegit
recorde ara l”amour desesperat per la derrota...
ni desdic l”elecció que vaig prendre conseqüentment
no me”n penedesc del que ara sóc
vaig corprendre les batzegades inoportunes de la falsia
i no parle de tu amic
parle de la fugida inexacta d”allò que no es ver
recorde ara l”amour esperat per la innocència...
no valen els versos que ni vull escriure per elles
val la pena pensar amb tu amic
quan sé que esperes com jo la decisió resolta de la paraula viva
no vull decebre els ulls que em miren adults la mirada
ja sé que esperes a la pròxima cantonada un bes com a penyora
no sóc amic de les grandiloqüències vanes
sóc proper a la subtilitat
aliat de les enceses virtuositats de l”acaronada espontània
verb que no pronuncie per respecte a allò que tu valores
demà serà un dia que lluite incessant per a l”arbitri de les nostres trobades
sempre desitge que entengues el meu esforç de persona enamorada
tampoc calen explicacions per a qui ama amb desinvoltura
fa temps que he decidit l”aspecte del meu sexe
no debades vaig trencar el desig
el vaig arraconar en una platja on tot es baratava
i de la gota vaig fer riu
del somriure goig
de la carícia virtut
dels vers sageta
fins que arribes tu amb la teua negra crinera
ulls infinits de cadència resolta
concupiscència de notes vitals que mai no gens pas oblidaré
com quan regalaves color amb les passes d”aquell encontre inesperat
o el somrís de vailet que ara barate en aquest poema
tu saps que sols escric per a tu
quan de veritat són els mots que nomene
certa és la unió dels silencis
crida més la sort d”allò que insinues
tant per cent d”estima un regal amorosit
hecatombe de besades mudes que rep serè
ara escric aquests versos sols per a tu amic
perquè sé que els rebràs entre abraços sincers de poeta
de poeta que beu de la cítara del teu ajaç
sé que esperes el càntic de l”estima
no te”l negaré mai pas
com tu m”has donat el que ninguna em va arrabassar
guarde gelós el regal del meu encalm
no dubtes dels meus silencis quan l”ara és distant
reconec el recte sentit del cos
de l”alenada sencera del teu esforç
no dubte ni un instant que incorrecte és el desig que no és virtut
no et regalaré falses instàntanies d”amor que tu i jo no volem
et donaré el segur encontre d”una lluna i uns llençols desfets
la voravia d’unes besades que retroben la virtut
la veritat d”un vers que ara et regale
i mai no t”arrabassaré amic
per sempre amic
per sempre
Comentaris