NOBEL DE LA PAU 2011 PER A TRES LLUITADORES PER LA IGUALTAT I ELS DRETS HUMANS
La
presidenta de Libèria,
Ellen
Johnson-Sirleaf,
i les activistes pels drets humans Leymah
Gbowee,
també
liberiana, i Tawakkul
Karman,
iemení
han estat guardonades amb el Nobel
de la Pau 2011:
el comité
que l'atorga reconeix "la
seua lluita no violenta per garantir la seguretat de les dones i la
seua participació
en els processos de pau".
El jurat també
va declarar que "no
podem aconseguir una democràcia
i una pau duradera en el món
a menys que les dones tinguen les mateixes oportunitats que els homes
per influir en el desenvolupament a tots els nivells de la societat".
Però
la història
d'aquests
guardons ens declara que únicament
quinze dones han guanyat aquest guardó
en els cent deu anys des que es va instituir. Tan sols quaranta-tres
dones han estat llorejades en el total dels premis Nobel, la quota
femenina global es del cinc amb vint-i-nou per cent. Podem, també,
recordar la manca de reconeixement per a les feministes de Greenham
Common
que estigueren dos anys acampades front a les bases de míssils
del Nord d'Anglaterra demanant que s'eliminés
l'armament nuclear; ni per a Mariles
Irena Sendler,
qui durant la Segona
Guerra Mundial
va salvar milers de nens jueus del guetto de Varsòvia
arriscant la seua vida...
Tanmateix
ens hem de congratular que per fi se'ls reconega a aquestes tres
dones la seua tasca. Leymah
Gbowee
tenia dèsset
anys quan Charles Taylor inicià
la guerra civil a Libèria
en 1989. En 1997, Taylor es va convertir en president d'un país
amb una guerra civil que anava a ser interminable. Quan en 2003 va
arribar la pau el recompte de víctimes
ascendia a dues centes mil persones en un país
amb una població
de tan sols tres milions i mig de persones. Gbowee va iniciar en la
culminació
del conflicte un moviment pacifista que va arribar a promoure una
vaga de sexe per espentar als homes liberians a deposar les armes. En
2002 va reunir dones cristianes i musulmanes al col.lectiu Women
of Liberia Mass Action for Peace
que va organitzar protestes i moviments per frenar la guerra civil.
També
és
fundadora i directora executiva de Women,
Peace and Security Network
amb seu a Ghana. Diu ella,
“Aquesta
no ha estat una típica
història
de guerra, és
la de un exèrcit
de dones que s'alçaren
quan ningú
més
ho feia, sense por perquè
les pitjors coses imaginables
ja ens ocorregueren. De com trobàrem
la claredat moral, la persistència
i el valor per alçar
les nostres veus contra la guerra i restaurar la raó
i el trellat en la nostra terra",
finalitza Gbowee.
Ellen
Johnson-Sirleaf
va nàixer
a Monròvia
en 1938 i en novembre de 2005 va endevindre la primera dona africana
en ser elegida democràticament
presidenta del seu país.
El seu nomenament va suposar la fi d'una guerra civil de catorze anys
a Libèria
i va contribuir a la caiguda de l'abans president Charles Taylor. Amb
setanta dos anys, Johnson-Sirleaf és,
després
de Mandela, una de les figures africanes més
reconegudes per la comunitat internacional. El seu govern ha portat a
Libèria
a iniciar la senda de la pau encara que és
un dels països
més
pobres del món
amb el vuitanta-cinc per cent de la població
a l'atur i amb dos terceres parts de la població
per davall dels vint-i-cinc anys.
Tawakkul
Karman
ha fet de la Plaça
del Canvi
de Sanà,
capital de Iemen, el centre del moviment per la democràcia
i la llibertat que pretén
derrocar el dictador Alí
Abdulà
Saleh després
de trenta-dos anys al poder. Les seues reivindicacions l'han portada
a la presó
vàries
voltes. "La
revolució
és
inevitable -diu
ella.
El poble ha suportat dictadura, corrupció
i atur durant anys i ara ha esclatat."
Periodista de trenta-dos anys ha esdevingut en símbol
de les revoltes dels països
àrabs
i ella va dedicar el guardó
"a
tota la joventut i a les dones del mon àrab,
en Egipte, en Tunísia."
La coneixen per La
mare de la revolució,
en 2005 va crear el grup Dones
Periodistes sense Cadenes
per promoure els drets humans i la llibertat d'opinió
i expressió.
El
comité
ha destacat de Sirleaf
que ha contribuït
per assegurar la pau en Libèria,
promoure el desenvolupament econòmic
i social
i reforçar
la posició
de la dona. Gbowee
ha estat guardonada per movilitzar i organitzar les dones més
enllà
de les diferències
ètniques
o religioses per aconseguir el final d'una llarga guerra a Libèria
i aconseguir la participació
de les dones a les eleccions. Amb Karman
la Primavera
Àrab
ha
esta reconeguda per aquesta activista iemení
i opositora al règim
dictatorial de Abdulà
Saleh, el jurat va ressaltar que en les circumstàncies
més
complexes, abans i durant la
Primavera
Àrab,
ha jugat un paper de liderat en la lluita pels drets de les dones i
la democràcia
al Iemen.
Comentaris