Mil·leni

Llavors l'objectiu, aquell personatge perdut en una innocència impossible i impassible, va fer un gest imprevist que trasbalsava els fonaments de l'ordre i va dirigir uns mots cap a l'executor: “Que el mil.leni et siga grat!!!" Enrarint el rostre, una mica atordit, l'executor es va apartar. I va fugir. Lluny de la gentada que el delatava i impedia el seu acte executor. De l'albor estant observava les burilles com encenien l'objectiu i el feien massa previsible, cremant-lo amb un foc fatu d'encenalls. Gelós va amagar pacientment l'arma a l'abric i després va besar la bala executora, carregada de plom iridescent. L'executor va riure. Ja partiràs, es diu interiorment.

Un riure pregó de solitud, ràbia i revenja desconsolada l'atabalen fins l'acte del bateig de foc. Esperaria. Sumptuós va desar el paper a la calaixera ran del dossier: OPERACIÖ MIL.LENI. Va fullejar el periòdic i finalment va apagar el llum.

Matí. Baixa a adquirir el periòdic més fatxa d'entre la paperassa diària. Visita al museu d'etnologia. Una bona oportunitat. Engrapa el diari amb un rampell de fúria conscient. Ja al pis franc es convenc que aquell trèmolo intern és l'avantsala del crim. Al rostre se li marca un gest de voluptat.

                                                                                                                                        * * *

"... les convencions humanes arriben a certs límits, els quals foragiten la raó pura...""No, la raó és un concepte rígid que es té o no es té..."... jo afegiria, i perdona'm, que no podem entendre el món sense aprehendre'l amb la intuïció, amb els sentits, restant importància a tota racionalització objectual i empírica." "El límit és el límit. Així cloem el programa d'avui. Esperem que el mil.leni no els atabale. Bona nit des del debat fet per a espectadors, com vosté, que responen qüestionant la veritat!!!"

L'executor va abaixar el cap i ferit per una estranya lluïssor apaga el televisor i enfila convençut cap al lloc de trobada. La seguretat era extremada i ferma a l'entorn de l'objectiu i decideix esperar una mica. Amb el periòdic amaga l'arma executora. L'objectiu sembla que va a sortir de l'edifici. Aprofita el rebombori per acostar-se-li i li diu: "Quan vosté vulga comencarà el mil.leni." El somriure còmplice es va apagant quan de la pistola amb silenciador surt la bala que el sentencia. Es desploma. Aprofita el rebombori per allunya-se i amb el somriure dibuixat als llavis s'acomiada pletòric i amb un gest tràgic, acaronant la pistola en la fosca, pacient, encèn un cigar que amb plaer fuma engolint-se una certa glòria i amb un regust d'eufòria plena. Deixa l'esguard perdut en la fosca, la comèdia continua...