ELS ESTELS

dia a dia et contava els estels que de nit en nit ens il·luminaven

ens imaginava repenjats d'eixos estels esmaperduts que en la via ens aguardaven

solc a solc d'estel perdut en la mirada

la brillantor d'aquells que no hem trescat

lluna fugissera del desig que ens pertany

suau llum que ens delera

ja no brillen com antany

els ulls que ara em prestes

ja no mire allò que ja he observat

si en la teua imaginació no naix el meu estar

i no estic si estic

no estàs si estàs

la nit esmuny la forma de tocar

els núvols amagats ara ploren llàgrimes de tu

necessiten temps per esperar

necessiten pluja que plou

la dolça estança que compartim

inclou tot allò que desitge

i allò que desitge

són els estels dels teus ulls

que graviten vius en la meua memòria

no sé si dir amor

o si dir enamorat

el que puc dir és el teu nom

i el nombre de coses que t'importen