Un tast de la Genealogia del conflicte basc -- Conclusió --

Podria escriure d'una altra cosa, amb d'altres paraules, amb d'altres gestos, però no, hem escollit aquest tema, aquesta societat i aquesta gent, que són tan singulars com els txetxens, els lapons o els quítxua. Pertanyen a un fet, a un poble, la necessitat de saber-se és palmària i d'entendre's amb el proïsme, és una cosa que desborda qualsevol argument. La raresa d'aquest conflicte desferma curiositat i esforç argumentatiu, partint d'escassos apriorismes i amb les oïdes ben plantades per saber les gorges i els secrets d'allò que ens ateny. I la pluja caurà sobre les testes ignorants rentant els prejudicis un a un, com les fulles d'un arbre tardoral en carcanada, per deixar pas a una certa nuetor. Hi haurà amics que es multiplicaran, hi haurà coneguts que es dividiran i hi haurà saludats que s'aniquilaran. El poble es sentirà lliure si el diuen, encara que siga una veu solitària que el desvetlle. Una veu entre milers, una veu de tothom encara, dient el que cal, el que és necessari. Una estima, un amor, una amistança, sense que la fermesa de saber-se poble no els limite en el propi i determinat camí cap el que ells desitgen.

I comencem pel principi que és el més correcte i cabal, què és la societat basca? Hi ha un nom i un adjectiu, un és importància i l'altre la mesura, l'acota i determina. En aquest joc de concreció i també vaguetat trobem el significat summe de l'inqueriment. La singularitat no deuria oblidar a què pertany al núvol de la vida i a la pluja de la humanitat pura. Sense estridències ni escarafalls balders. I que el nostre objecte no significa ser conflictiu, estrany o fins i tot problemàtic per natura, que una societat s'hi perviu un problema és perquè vol resoldre'l i construir-se amb llibertat, que el problema pot ser l'anècdota de la seua manca de progrés.

Aquest és el principi de la fi, amb un tot de comparances, duets interpretatius i soliloquis obligats per la ploma i el full. L'única eixida que resta és no callar. O, almenys, no deixar de fer-ho davant de la imperiositat d'un temps que ens dóna i es arrabassa, la resta és bona literatura. I us confesse una cosa: quan vaig començar aquest projecte ni donava ni un duro i quasi ni me l'imaginava, però vet-lo ací, la criatura feta una jove garrida. I n'estic segur que tot el temps i bona fe que hi he esmerçat se l'engoliran amb una dilecta oració conceptuosa. Tenen raó, els la done, així per endavant, de bestreta. Hauria pogut escriure un llibre més diguem-ne “fàcil”, però tampoc ho sé ni m'importa molt. Hauria pogut escriure un llibre més entenedor, però tampoc és una cosa premeditada el fet d'escriure, l'important és que està escrit i pensat així. Respire més alleujat després d'aquesta cursa de fons, quasi maratoniana. De totes maneres no hi ha importància tan relativa com l'èxit i el fracàs. Un ha de saber-se administrar, pel bo i pel dolent. M'haguera agradat ser més formal, guardar les distàncies, però m'agrada el contacte i l'acció. De tots els meus defectes aquest és el més accentuat. I ara que pense aquest llibre és un acte d'amor sensual rotundíssim. Amb una clara vocació sexual-intel·lectiva. Amb aquest acte li he besat els mugrons al capitalisme, he acaronat el cul del Banc Central i li he llepat la llengua a la santa filosofia. El cert és que m'ho he passat molt bé i aquest plaer no me l'arrabassarà ningú.

2:37, 18 de maig del 2001

Real de Gandia (La Safor)

Nota: Aquest és un tast que us faig públic d'un llibre llargament suat i molt estimat i apreciat per les llargues estones que he esmerçat per portar-lo a terme. Genealogia del conflicte basc, ja des del títol una certa ferum de polèmica és tasta però res més allunyat d'eixa intenció que a gosades a les meues contrades ha gastat manta tinta en els diversos mitjans que ha estat presentat i discutit. Jo sols intente que des de la meua veu, individual i distintiva, crear un debat que supere el grau de crispació i paràlisi que recau sobre aquesta societat madura com és la basca. Tan sols debat i lectura que no perquè estiga escrit en català ha de tenir, malauradament, una difusió discreta i quasi invisible, cosa que no entra en les meues mans perquè crec que sóc coherent amb mi mateix, ja que sóc un escriptor que usa, encara per sort, aquesta llengua amb habitualitat i naturalitat. Podeu trobar aquesta reflexió en forma de volum físic o llibre a la pàgina www.bubok.es o bé també podeu baixar-vos-la en versió pdf gratuïtament, el que desitgeu. El meu desig tan sols és que el llegiu i entre en les vostres ments un problema que tanta sang ha vessat injustament. Un assaig, un tempteig, com a mi m'agrada de referir, que llance ací en aquest altaveu en forma de les reflexions globals de tot el llibre. Espere que siga del vostre grat i de no haver-me fet pesat. Gràcies!!!