god bless iu! DE L'11 DE SETEMRE AL 23 D'OCTUBRE
L'escena era eloqüent, no cal relatar-la. Els fets s'esdevingueren com una certa fatalitat històrica... Veierem les coses, paraules, mentides i manipulacions, bush llegia un llibre en vaivé i l'apuntador l'aplaudia i el secundava... De totes les coses que es van dir em quede amb aquesta típica sonsònia: god bless iu.
Aquesta és una batalla antiga tan antiga com la humanitat o tal volta com l'era Neanderthal que cultivava un sentit humà més íntim: humanitat xiuxiuejada, de portes endins fins que la corda es va allargar tant que hem arribat a l'era del tot per la cara, de robar impunement drets creatius i lucrar-se i burlar-se del treballador de la cultura.
D'ací que les escenografies culturals van anar escampant-se lentament com una inundació acrítica, pràctica, productiva i possibilista, agenollant-se i claudicant davant la fantasmagòrica competitivitat esclavista. Edificant una humanitat fingida, falsa, pay per view, classista o elitista.
Aquell esperit lliure quasi espontani fou cremat per una preceptiva allunyada dels drets incendiària i bombardejat pel que hom anomena lleis. Amb tot açò es va crear un sentit de culpa, de transgredir les obligacions agressores esdevenint la mala consciència motor de ressentiment i autoaniquilació moral catòlica.
Que déu et beneïsca és un exemple eloqüent de la dispersió mental i la manipulació interessada, Amèrica mor i amb ella tot un llenguatge adaptat a les exigències d'un sistema buit i agressiu, donat a la autodestrucció i consumint-se a poc a poc en la seua mediocritat: teoguerres, assassinats controlats, discriminació racial i popular, productivitat ecodestructiva, oci malalt, persecucions esquizofrèniques, bombardejos humanitaris, segregació cultural, bandejament intel·lectual, censura, poder, egoisme, individualisme... Poder.
Agafem les regnes de la decisió, embrutem el seu sistema antisistèmic i anàrquic, ofeguem la desídia, aniquilem-la amb la única arma de destrucció massiva: la seua ignorància i orgull, el seu estat d'autoconsum i retòrica ximple, enrunem el sistema, bombardegem el racisme, lluitem!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquesta és una batalla antiga tan antiga com la humanitat o tal volta com l'era Neanderthal que cultivava un sentit humà més íntim: humanitat xiuxiuejada, de portes endins fins que la corda es va allargar tant que hem arribat a l'era del tot per la cara, de robar impunement drets creatius i lucrar-se i burlar-se del treballador de la cultura.
D'ací que les escenografies culturals van anar escampant-se lentament com una inundació acrítica, pràctica, productiva i possibilista, agenollant-se i claudicant davant la fantasmagòrica competitivitat esclavista. Edificant una humanitat fingida, falsa, pay per view, classista o elitista.
Aquell esperit lliure quasi espontani fou cremat per una preceptiva allunyada dels drets incendiària i bombardejat pel que hom anomena lleis. Amb tot açò es va crear un sentit de culpa, de transgredir les obligacions agressores esdevenint la mala consciència motor de ressentiment i autoaniquilació moral catòlica.
Que déu et beneïsca és un exemple eloqüent de la dispersió mental i la manipulació interessada, Amèrica mor i amb ella tot un llenguatge adaptat a les exigències d'un sistema buit i agressiu, donat a la autodestrucció i consumint-se a poc a poc en la seua mediocritat: teoguerres, assassinats controlats, discriminació racial i popular, productivitat ecodestructiva, oci malalt, persecucions esquizofrèniques, bombardejos humanitaris, segregació cultural, bandejament intel·lectual, censura, poder, egoisme, individualisme... Poder.
Agafem les regnes de la decisió, embrutem el seu sistema antisistèmic i anàrquic, ofeguem la desídia, aniquilem-la amb la única arma de destrucció massiva: la seua ignorància i orgull, el seu estat d'autoconsum i retòrica ximple, enrunem el sistema, bombardegem el racisme, lluitem!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Comentaris