LA BREU OMBRA

... enllà una breu ombra
que brevíssima t'abandona ...

tot d'una engrapes desesperat els trossos de temps
que vàreu passar totsdós
en un lloc estrany d'una terra inexistent:
colpejàveu els estigmes
amorosíeu la ira
despedaçàveu la felicitat
cantàveu el silenci

un lloc
una terra distant
uns ídols polsosos i amenaçats
una imaginació encara jove
dins una cartografia de raons fets i conjures
festes vanitats
i espies d'innocents conjures

el calor de la ruïna
de la pedra
de l'asfalt
de la Utopia
i les derrotes assumides
els ulls endemés plovent a una platja surreal:

[els dignataris arraconant unes vergonyes
i uns camàlics portant-veus del discurs oficial
s'aplaudeixen davant un auditori
buit de sentit
o d'esperit humà
joiosos de poder veure encara
eixos líders no desnonats]

els carrers a fora
encara encara plouen
s'hi entreveuen uns nens
que amb posat capcot
travessen una avinguda

també un vehicle sorprén els nostres cabells
quan sobrevola ja la vora de la nit
i aquesta ciutat guanya caràcter
d'ombra
d'insinuació
de suggerència

ara
els edificis
vençuts en l'espai
respiren ensems matèria de breu ombra
de vanitat
pobres escultures escolpides
imatges repetides d'elles mateixes
ara