Encara ombra, encara solitud, encara...
Dia a dia, jorn a jorn, mestral e ponent no sojornen el meu exist, mes encara ombra, encara solitud, encara... paraules, només paraules, només semes amb significants extraviats a un carreró maleït, encara. Poser sojorne les penes, els criteris, la ràbia i el plor, ver plor tanmateix.
Tampoc espere massa ni molt, gens ni mica, en absolut... pense ara en el temps abandonat en la vereda d'una memòria bruta i un poc desagradable, pense en aquells que han passat, sí totalment temps passat (i ben passat). No reflexione res; ho deixe a l'arbitri del sol i d'una lluna mentidera i proterviosa, com jo. Sóc les circumstàncies i no les elegies, mai més.
Ara em dedique a viure, simplement viure i deixar abandonat el record, deixant-lo ben mut. No demane ni consol, ni perdó ni res, ni justícia. No demane res, ni oblit encara. No deixaré que tampoc el temps em faça oblidar el que odie però no demane comptes pendents ni silenci, demane ser jo i el món.
I així treballe el dubte, conree la inexistència i també, per tant, la presència. Odi i menyspreu, el just, tan sols. No demane nogensmenys ni compassió ni comprensió ni pena ni dol ni perdó, no.
Definitivament no.
Atentament, Josep-Carles.
Tampoc espere massa ni molt, gens ni mica, en absolut... pense ara en el temps abandonat en la vereda d'una memòria bruta i un poc desagradable, pense en aquells que han passat, sí totalment temps passat (i ben passat). No reflexione res; ho deixe a l'arbitri del sol i d'una lluna mentidera i proterviosa, com jo. Sóc les circumstàncies i no les elegies, mai més.
Ara em dedique a viure, simplement viure i deixar abandonat el record, deixant-lo ben mut. No demane ni consol, ni perdó ni res, ni justícia. No demane res, ni oblit encara. No deixaré que tampoc el temps em faça oblidar el que odie però no demane comptes pendents ni silenci, demane ser jo i el món.
I així treballe el dubte, conree la inexistència i també, per tant, la presència. Odi i menyspreu, el just, tan sols. No demane nogensmenys ni compassió ni comprensió ni pena ni dol ni perdó, no.
Definitivament no.
Atentament, Josep-Carles.
Comentaris