tinc una ferida
una ferida que sagna per dins
que no crida ni es fa sentida
que es fonda i llargament patida
que no és blau tapat amb esparadrap
una ferida
banyada per la pluja
que es queda humida
però es torna a assecar
al sol de la normalitat
però a poc a poc
per eixa ferida
l'aigua va fent forats
l'erosiona
i la va fent més viscuda
més sentida
més usual
i d'eixa ferida
van naixent arrels de comprensió
i brots tendres d'estima
fent que d'eixa ferida nua
isca afecte i tendresa
una ferida
que es viu i es veu
que es transforma amb el temps
de ferida muda
a ferida cridanera
de ferida ignorada
a ferida compartida
eixa és la meua ferida
una ferida que és nostra i no cal ignorar
una ferida que es cura amb estima
que ara crida i es fa sentida
que es fonda i llargament patida
que no és justament un blau tapat amb esparadrap
és un viure als núvols i no saber com baixar
és amunt
és avall
és voler i no poder
i també voler i poder
és una hecatombe
és un riu que puja cap a la muntanya de les vanitats
és un Déu que no tinc el plaer de conéixer
és beure i quedar-te amb més set
és un rellotge sense hores
és una ombra per acaçar
és una fotografia sense imatges
és un camí cap a l'infinit
és la meua ferida
la ferida del cor
la meua petita ferida que resta en la sang
que la cure amb paciència i voluntat
que no et dóna però et fa rebre molt
que et deixa una cicatriu per allò que tots ignoren
la meua ferida
la meua petita ferida..
ara és més clara
i més gran
més compromesa
més social
ferida més compartida i compresa per l'amor paternal
abans
arrels sense aigua
eixutes dins d'un socarral
pare volgut ara
pare odiat tanmateix
pare però procurador de la meua ferida
pare que girava el cap
i no veia eixa ferida
que no n'era pas un blau tapat amb esparadrap
temps infernals
turment de sentiments mal curats
però tu
roca ferma al meu costat
pare tendre
ara de malpolida tendresa al meu abast
pare canviant permeable al meu dolor
al meu estat tripolar
que acull
que rep
que comprén
el meu desordre i la meua voluntat de millorar
una ferida que sagna per dins
que no crida ni es fa sentida
que es fonda i llargament patida
que no és blau tapat amb esparadrap
una ferida
banyada per la pluja
que es queda humida
però es torna a assecar
al sol de la normalitat
però a poc a poc
per eixa ferida
l'aigua va fent forats
l'erosiona
i la va fent més viscuda
més sentida
més usual
i d'eixa ferida
van naixent arrels de comprensió
i brots tendres d'estima
fent que d'eixa ferida nua
isca afecte i tendresa
una ferida
que es viu i es veu
que es transforma amb el temps
de ferida muda
a ferida cridanera
de ferida ignorada
a ferida compartida
eixa és la meua ferida
una ferida que és nostra i no cal ignorar
una ferida que es cura amb estima
que ara crida i es fa sentida
que es fonda i llargament patida
que no és justament un blau tapat amb esparadrap
és un viure als núvols i no saber com baixar
és amunt
és avall
és voler i no poder
i també voler i poder
és una hecatombe
és un riu que puja cap a la muntanya de les vanitats
és un Déu que no tinc el plaer de conéixer
és beure i quedar-te amb més set
és un rellotge sense hores
és una ombra per acaçar
és una fotografia sense imatges
és un camí cap a l'infinit
és la meua ferida
la ferida del cor
la meua petita ferida que resta en la sang
que la cure amb paciència i voluntat
que no et dóna però et fa rebre molt
que et deixa una cicatriu per allò que tots ignoren
la meua ferida
la meua petita ferida..
ara és més clara
i més gran
més compromesa
més social
ferida més compartida i compresa per l'amor paternal
abans
arrels sense aigua
eixutes dins d'un socarral
pare volgut ara
pare odiat tanmateix
pare però procurador de la meua ferida
pare que girava el cap
i no veia eixa ferida
que no n'era pas un blau tapat amb esparadrap
temps infernals
turment de sentiments mal curats
però tu
roca ferma al meu costat
pare tendre
ara de malpolida tendresa al meu abast
pare canviant permeable al meu dolor
al meu estat tripolar
que acull
que rep
que comprén
el meu desordre i la meua voluntat de millorar
Comentaris