Sur la mer

aquesta punyetera història d'un covard que mai no es va atrevir a acceptar la seua cavardia amb normalitat podia tal volta començar amb una patètica i alhora heroica posada en escena en un lavabo qualsevol de qualsevol carreró d'una ciutat però és així i tampoc la mentida que us estic contant és la mentida de contar i per tant una mentida per a ociosos com deia el mestre doncs per què no juguem-hi... em faig una mica de pena repetia en la seua ment aquesta oració el nostre predicador de la covardia els dijous als matins s'hi passejava per una còpia coenta i còmica de Hyde Park i sempre es repetia amb lucidesa eixes sis paraules mentre la gallina que passejava peixia un tros d'entrepà de pernil dolç abandonat feia hores per un vailet i ell quasi en la glòria mastegava les paraules uns metres més enllà una noia asseguda en un banc entre l'ombra de dos homs mil·lenaris que havia portat l'ajuntament d'un bosc remot li va cridar l'atenció la mascota del nostre home i mentre es repetia ella mentalment del vaixell de les veles de zèfir l'irradiador de proa ha xuclada la sang del sol morent al mar i quan ja n'era aprop el nostre home li va preguntar tota ella "farà bon caldo?" la seua reacció instantania fou d'agafar la seua gallina i a cuita corrents fugir tot esverat a la distància la noia feia gestos de conciliació ignorats primer per la gallina i per quatre hòmens majors que jugaven a birles en un racó del parc que pensaven que la noia tenia intencions sexuals amb l'animal "la tia bossa vol fer un trio... això en els meus temps es deia no deixar ni el rabo..." mentre quasi entropessant amb les mirades el nostre home es repetia mentalment em faig una mica de pena