quan els núvols estan a TERRA

quan els núvols estan a terra

(die verwandlung)

aquell matí es va alçar amb una lleu inquietesa una petita part d’ella raïa en la normalitat en el silenci de les seues orelles en la quietor en aquell estat de tranquil·litat prebèl·lica en aquella subtil normalitat que anava més enllà d’aquella cristal·lina ignoració de tot i del seu pacient diàleg amb les coses que anaven en aquella closa estança des dels multiplicats llibres als murs barradors del desig en la seua acomplida feina des dels inicis dels seus temps acoblats al seu fat gregori s’alimentava per mitjà de l’ajut d’aquelles mans mecàniques deus ex machina de llibres i cada hora dedicada a un estricte règim dirigit per allò que ell considerava els seus semblants de la teca [10-VI-2002; 6:47 p.m] no hi havia moltes més coses sens dubte que li desagradaven dat el fet que aquelles mans el tenien engalipat ros amb una piga en la galta esquerra coixejava lleugerament de la cama dreta degut al lògic fet del poc espai físic en què fer esport altres trets físics els tenia però aquells déus havien estat cars en la seua gràcia eloqüent amb aquells llibres que li donaven la justa alimentació que ell demandava o que s’havia donat aquella claustrofòbia per a un ésser aparentment llibert per a ell era un do de déus un llit quatre parets i aquella alexandrenca biblioteca amb multitud d’esplais sales secretes estances de clàssics escales vers què esgraons d’ensenyament però irremissiblement a les deu es tancaven les dreceres i amb el sopar i l’obligat adormiment sense lectura acabava el dia o la o qui sap el que era i acostumat com estava a no donar el bona nit més que a ell s’adormia els dies o el temps passaven així en aquella vida sense vida però amb vida mes amb poca no se sap si alegre o trist o en una barreja de sentits i un fort desig fruit de totes les qüestions que s’havia pogut arribar a plantejar en aquella estança on l’únic paper que coneixia era el tintat totalment prohibit grafiar com li havien vedat aquelles mans mecàniques que contràriament sols es comunicaven amb grafies però ell havia après l’art de llegir primigèniament –informació primera i necessària per a l’ensenyament lector introduïda verbalment fins els dos anys per una minyona electrònica- per mitjà dels seus signes lliçons adreçades incomprensiblement tan sols a la lectura com a qui se li arrabassen les cordes vocals condemnant-lo a la insociabilitat impossible que començaven a introduir-lo formalment en la curiositat però implícita en el registre d’expressar allò físicament parlar comunicar-se fer-ho durar o intentar-ho –a qui- i tantes coses barrades que sabien que sorgirien conseqüències imparables o implícites fins un dia nit o el que siga per sota d’aquella porta va aparèixer un objecte estrany que donava sentit a la porta o allò-paret recordem que era matí però gregori no ho sabia el van despertar per última vegada aquells sons i es va alçar amb una lleu inquietor i en veure aquell objecte rere la porta va entra en lògica tot l’entrellat va intentar recordar on havia vist aquella forma a l’enciclopèdia ho va trobar i va donar nom al primer objecte desconegut extern CLAU per tant tot allò era sols una porta i per a ell era més que un símbol era una novetat on el concepte de llibertat no verbalitzat prenia vivència en ell sense dissociar-lo de cloenda en el seu pur estat conceptual [10-VI-2002;11:26-11:39 p.m.] aquella mà per tant tenia la responsabilitat d’encetar coses noves coses sabudes des d’aquelles fulles cosides coses que no eren coses però ho eren sense ser-ho i gregori en el seu cap una mica rebolicat pretenia pensar en posar la clau en aquell pany que era només allò-paret no se’n feia creus que obrir no fóra altra cosa que començar la lectura diària que significara una altra cosa una complexitat nova –bé una volta introduït el dilema podem continuar la narració per no adormir-nos- resulta que va posar amb la mà tremolosa la clau al pany i es va obrir espaordidorament la porta com en un somni dins un somni gregori va fer la primera passa oscil·lant dins aquella casa els seus ulls bocabadats miraven i remiraven en cerca d’alguna cosa impossible més que una fantasmagòrica paret damunt paret sostre sobre sostre trespol sota trespol el desengany el va nafrar però el desig vivia malgrat tot i això el va fer continuar per allò amb la clau en la butxaca es va passejar per la inexpressió de cambres i habitacions passadissos aquella llum familiar fins que va veure una porta perduda en aquell laberint llec es va tocar la clau ja entenent el joc que tal volta se li proposava i dreçant-se amb una decisió nova va ficar la clau i va passar allò que tenia de passar una nova llum estrangera el va enlluernar –o il·luminar- de món una bona estona com aquell que ix de nou de la mare [11-VI-2002; 1:21 p.m.] amb un escorç les mans van recórrer la inhabitació d’aquell espai en cerca d’un lligam on la ceguesa perdera el nom moments els quals moriren per una més alta... mentida... una altra mà el va recollir in albis i gregori va dir perdone em pot dir l’hora un desig senzill que va ser contestat 7:00 ell es va deixar caure damunt l’asfalt quan va sentir el clàxon del que ell pensava un cotxe va alçar la vista va mirar les rodes la porta la tapisseria que a penes es veia cuir roig el centrat de les rodes i va riure tímidament mentre s’incorporava a la voravia la redacció d’aquesta història pot enfilar-se en una llarga llista de sorpreses peripècies històries va mirar la noia amb desig un desig eròtic que el feia tibar un descontrol orgàsmic estudiat però açò és millor viure-ho la va fitar però amb ulls amagats era castanya ulls llargs cames verdes cabells ben fets malucs sinuosos amb un deix deliciós sexe sexe però pot pensar que vull la còpula quan sols volia parlar-fornicar ah ------ va girar la cara quan ella es disposava a mirar-lo ell va erràtic desadreçar el pas en ella la ciutat tanmateix era grandiosa els edificis demanaven sexe les papereres mantenien relacions extramaritals amb flascons de vidre i aquell vell tramvia no negava ser l’avi elevat en la seua vellesa i els fums i mentres el seu pas rere ella la distància d’una vergonya ambdós la mateixa porta a la fi que es tancava en el número 7 d’aquell carrer d’aquella ciutat que tal volta reca de dir però no la primera nit la va passar observant com aquell fantasma en el banc de l’estació la marea passa i ell estanc sense cara sense bitllet de tornada i dorm on siga on importe poc on el dia despunte en la faç banyada de dia es desvetlle (què importa un dia més si estàs ferit) i preguntes perdone em pot dir l’hora les 7:08 i impacient t’acostes a aquell 7 i esperes com un moble més en el desig va llegir no recorda si d’Aracil que tota la filosofia transcendental la façana era bonica sobretot per aquella canalera es va obrir la porta grinyol de frontisses es va posar la camisa dins el pantaló es va posar roig quan el va mirar també el món els llums la pintura dels arbres i ella i va intentar atansar-se-li i de veres el va acollir i li va dir perdone em pot dir l’hora un moment les 8:30 en realitat no en tenia gràcies qui diu que la primera trobada és la més difícil menteix [17-VI-2002; 10:06 p.m.] des de sempre tots els meus mots tenen una capacitat d’envolament sobredimensionat i idiota i un suposat messianisme vital que estratifica tot intent d’autoreconeixement que ara me n’adone de la meua sobrera naturalesa en aquest món i no reconec el sentit d’aquest encabotament d’aquest fer i fer en què obstinat m’encapritxe realment faig una retòrica de la derrota una contínua desfeta una vergonya infinita una ingenuïtat-mort una referent resposta ensangonada bruta literatura de la merda fundada en la més estricta insatisfacció retorne al retorn continue pels carrers sentint-me jo al costat de tantes coses tants papers tantes errades tantes punyalades perquè sóc un mascle destinat al més complex anihilament material metempsicosi de la deixalla no la va perseguir va menjar en l’únic local on feien paella gratis aprofitant el dia de portes obertes va anar al lavabo es va rentar les mans i es va veure com sempre a l’espill va pixar va donar les gràcies el carrer estava buit pensava i de sobte algú li va etzibar amb un pal en la cama dreta un cop que el va deixar ajagut en la vorera indefens mentre li enviaven una pluja de violència desraonada tossia sang més ja no en tenia el seu cos com un ninot de drap esperava l’ajut de l’ambulància mentre vomitava el dinar el periodista la va preguntar si havia reconegut els agressors ell contestava que era nou a la ciutat vostè no té cap document que l’acredite és estranger gregori estava una mica desconcertat com contestar totes aquelles preguntes em dic gregori i estic cansat el periodista –Pol- se’n va anar no molt content de l’habitació abans que l’infermera li recordara que estava prohibit el pas a tota persona aliena a l’hospital durant la quarantena i gregori va poder descansar durant uns dies fins la visita eren dos homes d’edat madura vestits un ensems l’altre amb unes americanes i corbates obscures que el van desvetlar [18-VI-2002; 6:39 p.m.] mentre un l’agafava pel coll l’altre el fitava fixament coneix algú que el puga identificar materialment per mirar d’aturar els tràmits d’expulsió espaià la ment els moments suficients sí una noia que viu al número 7 del carrer de trafalgar està segur de la validesa de la informació segur mentre veia les seues ombres esvaïdes lla el llindar va intentar d’emprendre un sospir no de desesperació però tampoc d’esperança ni d’alleujament encara que en moments límits de la necessitat virtut no podem judicar els humans en les decisions límits més enllà d’una prova de foc d’una reacció provem de judicar en la realització d’una acció pausada el tremp humà allò valuable s’estima en els moments de major calma on no hi haja necessitat ni peremptorietat on el ritme suau

les ones i la via enllà com una densa fita

la narrativitat de l’estrany és impossible dins d’una retòrica de la goludesa cada paraula representa el guany

mires els blaus què detenta el vidre opac de després

d’una professionalitat on es conta cada unça cada pedaç de realitat en relació amb uns capritxosos donats

què es dins del ganivet la vida i aquest sol upside down

i subtilment basats ens uns termes vàlua és la paraula correcta en el seu ordo no hi ha convenciment perquè ells creuen amb la bena en els ulls en eixa veritable fe juntura classista real lluita de classe descarnada lluita convenciment estètic en el valor i una deïficació

coma somàtica en el dol contesten els lladres de somnis

d’una cosa somorta que toquen un cadàver sempre apunt per a la luctuació dels valors de vida sense

no respon cap i la sang ja no corre

baixa rere les línies del front

com en un desig de fugida

com una por atàvica

en

sentir

eixe

crit descomposat

d’aquell qui no sent amar o no el deixen

atssssojcsn jewufyhdhvpyu9ew eiu23r97ihdfjhciuqw diuydqijahqiuqwd kjsdaiu el fil del silenci el va fer adormir-se per fi aquella llarga nit pensant en la tornada o l’encontre i la negror estreta de tot allò que començava a entendre violentament [19-VI-2002; 10:49 p.m.] quina hora és mentre desenteranyinava les foscors adela me diuen gregori ja ho sé m’ho han dit els agents són una mica antipàtics sempre ho són m’han cridat perquè deien que em coneixies et vaig veure un dia quan eixies de ta casa no sabia on parar tranquil no me dones esplicacions tens un nom bonic tu encara més no vulgues traure’m els colors massa prompte però abans hem de resoltre tot aquest embull amb els d’immigració m’han dit que necessiten que certifiques la teua identitat no en tinc sols un nom no ho entenc és una història que no entenc ni jo i què fem no ho sé jo puc acollir-te per uns dies està dins la llei magnífic m’han dit que te van agredir sí no sé per què hi pul·lulen molt racistes no sabia que la gent es pegava per ser igual així va el món oblidem-ho però doncs bé gregori quan et donen l’alta vindré i estaràs un temps en el meu pis de soltera fins que tot s’arregle adéu i en el cap de gregori una corrua de desitjos es van barrejar amb el seu adéu en el paper es va enregistrar com en un film tota aquella vivència tota aquella conversa cada imatge sense punt la il·lusió i els seus fruits el voler narrar amb la senzillesa allò complex amb unes paraules nuetes almenys sense arrelament tota la mentida nítida en els ulls les impossibles i estúpides nafres de les fames i el diner ballaven amb la ximbomba no se n’adonava que quan menys més i dins la calcomania d’aquella fatal història començava de dibuixar-se se li acudien a la ment mil fantasies i tal volta la major part es perdrien serien esborrades o reciclades en una altra narració no cal que us baralleu no fa falta el patetisme de la vida ja us en donarà oportunitat

puc amar-te

com pot ser que en tan poc temps tant

puc amar-te però no sagne em meravelle

dins de tot em pregunte puc amar-te

el seu significat

ha de ser de veres

puc amar-te

no ho comprenc

puc amar-te ja m’ho diràs després del cafè

i d’un salt el va despertar el metge que li donava l’alta [21-VI-2002; 9:08 p.m.] el cotxe amb que el va arreplegar adela senzill ella es va quedar una mica sorpresa i les maletes no en porte i va muntar en el seient ella va preguntar “et molesta que fume” no (encara que hi ha molèsties que el sexe fa esberlar) a canvi li va mirar les cames no es que siga especial tot el que dic aquesta comèdia humana suspesa sobre personatges susceptibles de carn podria acarnissar-se en certs espectacles la luctuositat dels quals és més que clara la solitud del meu punt de vista parcial pot ser injusta no us ho negue tal volta siga fruit d’una experiència i un personatge com jo després de tres o quatre cerveses bàrbares no pot evitar d’esfondrar-se en certes opinions però qui pot ser tan ingenu de pensar que no estic obsessionat per un clítoris concret l’ame i per la seua vall de venus és una mica patètic mes m’he masturbat mantes vegades fingint llepar-los i el més meravellós és que a la millor realment siguen millors bé com ja he dit pura comèdia humana i no va poder dissimular l’erecció consegüent que ella naturalment va mirar van arribar impacientment al número 7 va aparcar el cotxe i en entrar apressadament a l’apartament adela va anar al bany perdona gregori ara te mostraré el pis no res una mica més tranquil·la i alleujat van començar la visita un dormitori un bany cuina menjador bàsic ja sé que és poca cosa però per a una soltera va accentuar infinitament la darrera paraula en el martinet de gregori amb goig interior dels dos són quasi les dues si vols puc fer el dinar va dir adela van follar després de dinar ell no la va tocar tan sols va donar instruccions perquè adela es tocara i es masturbava i mentre el veia nuet i erecte una mica grec ella s’escorreguera desitjant que li ho fera va tocar el telefonet de la porta però no ho va poder evitar i el desig de gregori fou més fort van tocar les deu i ella li va proposar de sopar i així aprofitaven per parlar i agafar forces [23-VI-2002; 9:37 p.m.] (naso magister erat ---- bella mihi video bella parantur) sóc mestra de literatura en un institut tinc quinze dies de vacances no abans et dec explicacions –li va contar la història que tots coneixem- no pot ser –va dir adela- portes tota una vida tancat però no tenia nocions sobre el que era tot per a mi la llibertat era estar-me allí i prou vull dir-te una cosa dis-me-la gregori vull que te quedes amb mi

jo també adela i es van amar tota la nit no es per exagerar però es van passar en el llit cinc dies –van aturar-se per a menjar tres voltes- fins que el telefonet els va interrompre ja massa [24-VI-2002; 9:20 p.m.] els goril·les van destrossar aquelles jornades amades la persecució en la literatura és un tema quasi paranoic un tema però interessant des de molts punts de visió només cal que focalitzem la moral creada per aquest diguem-ne leit motiv circular la sensació que algú o alguna cosa més o menys justa et judica aquesta és l’essència d’una persecució una volta serà eixa cosa –sí o no- justa un deute un assassinat la gelosia instrumentalitzat en les forces policials l’església un estrat social determinat amb una sensació de culpabilitat indiferència o perplexitat el que és clar és que la seua complexitat dóna joc i més que donar joc és una realitat gregori tenia por no sabia si obrir o què fer adela el va tranquil·litzar potser serà el llogater però en sentir la veu d’aquells dos ja va saber que anaven pel seu gregori immigració el va besar als llavis i li va dir salta per la finestra del darrere que hi ha una –vella rovellada i en desús- escala d’incendis apressa hi va haver un moment de silenci vaig darrere teu els nervis atenallaven el pas del gregori que no mirava enrere no sabia com es baixava però la precipitació per una volta es va aliar i en tocar de peus a terra va notar una frenada violenta rere seu va sentir com la sang dins seu es coagulava va tombar el cap va engolir i del seient dret del conductor va eixir un cap simpàtic que el va saludar fent-li un gest perquè hi pujara sóc el periodista que et va fer aquelles preguntes en l’hospital el pol no faces preguntes em pense que el nostre viatge serà llarg i tindrem temps per a tot van esperar cinc minuts sense dir-se res com si sapieren que la porta s’obriria i entraria ella deixant un nuvolet de boira entre ells i aquells caraagres dos [8-VII-2002; 9:38 p.m.] la pols com a matèria primera social compleix la funció d’estratificar un deix insoluble d’oblit fins i tot mesquinesa que arriba al paroxisme feixista en una lògica de la il·lògica en constant retroalimentació i latència sempre en cerca d’eixa matèria d’eixa pols que vernissa els problemes cars ha anat de poc gregori no són lo suficient astuts mentre eixien de la ciutat li va agafar la mà i no li va preguntar res mentre totsdos miraven avant qui sap si en cerca de qualque cosa i pol els assegurava que podien descansar i que se’n fiaren d’ell i que coneixia un lloc segur mentre les rodes arribaven a la seua destinació en pol els va despertar la nit s’havia enrogit portaven deu hores un amb l’altre dormint és el refugi d’uns contrabandistes que vaig entrevistar l’any passat almenys tardaran unes hores en localitzar-nos són molt eficients els satèl·lits però podrem dutxar-nos i menjar alguna cosa el cotxe va aparcar enfront d’una porta d’entrada sumptuosa per a una casa aïllada en el desert en pol es va traure les claus de la butxaca i van entrar gregori va anar de cap a la dutxa mentre adela i en pol en una conversa de cinc minuts per què ho fas tot açò com a periodista m’agraden una mica els impossibles vosaltres sempre busqueu un benefici no no m’ho crec doncs t’ho has de creure i van veure els dos de les seues tasses de cafè segellant la discussió el gregori va eixir nuet de la dutxa i va convidar l’adela perquè es dutxara però ella es va negar si no l’acompanyava ell va acceptar dutxar-se de nou no sense poca resistència quan ella es va despullar va observar exitada com el penis del gregori es posava erecte i ella li’l va acaronar suaument com solament les dones saben fer es va ficar dins l’aigua calenta tocant-se amb dos dits el llavi inferior de la vagina com invitant-lo a entrar en el seu món i li va lliurar l’esponja ensabonada mentre es besaven sota l’aigua com dos amants orwellians ell li va ensabonar la vagina començant amb un ritme suau per ambdós llavis el clítoris i qui sap què en ziga-zaga pujant per l’engonal fins als seus perfectes petits i suggerents pits per abaixar fins les seues cuixes i galtes ella li va donar el telefonet de la dutxa i ell la va desensabonar per després fer-li una fel·lació amb tot l’amor que es va correspondre amb les carícies femenines el resultat de les quals va ser expulsar el seu abundant semen i això era amar-se t’estime l’escàndol no rau en unes paraules més o menys vergonants rau en el punt de vista que pot ser castrat més o menys intolerant summament reaccionari o mínimament lliure la moral en aquest tema hi juga un paper clau sobretot en els països obertament religiosos o si voleu clericals [ 9-VII-2002; 10:09 p.m.] avui en tenies de ganes va dir adela moltes si vols va demanar ella més tard va contestar ell mentre eixia de l’aigua i veia com s’acaronava el cony amb ulls d’innocència en pol els va cridar des de la sala d’estar que ja quedava poc temps que els d’immigració estaven al caure i ell volia estar net i mentre ella eixia de l’aigua gregori va agafar la tovallola usada per ell per eixugar-la i van eixir del bany per vestir-se eren les vuit i mitja del vespre mentre eixien en el cotxe cap a qui sap on ningú els reconeixera en pol sabia –perquè havia treballat en el periòdic local- que en aquella regió –mig entre pujols i llacs artificials edificats pel govern- hi havia tranquil·litat una mica deixats de la mà de déu que els facilitava el camuflatge aprofitant que tornava aquell vell periodista que havia fet fortuna a ciutat tindrien excusa i sustent el que més va sobtar adela d’aquell poble és aquell caràcter somnolent de les antigues pel·lícules dels carrers quan s’estilava aquell cinema de la diàspora rural existencial es va quedar bocabadada com un nen que coneix un paisatge estranger rere el vidre del seient dret de l’autocar il·lusionant els ulls verds amb cada arbre o casa o el cel o aquella vella en el porxo o les deixalles de feia deu setmanes en pol els va dir que no es preocuparen de res que ell ho solucionaria tot en mitja hora i va eixir del cotxe el gregori i l’adela es van observar fixament mentre la mà d’ella lliscava per sota del pantaló cap al seu penis i ell com empès per un impuls la va besar amb molta força i es va abaixar els pantalons mentre ella es llevava la camisa d’ell i seua i esperava que li arrabassara els seus pantalons i les braguetes rosa es van tombar totsdos al llarg del seient i com van poder unint-se tots dos de costat ell la va penetrar analment amb molta delicadesa mentre amb dues mans li acaronava la vagina les sacsades lentes però sucoses van provocar un moviment sumptuós però difícil d’ella que la van col·locar cara cara amb l’amant que amb delit va acaronar la seua pelvis amb la d’ella amb uns moviments sinuosos i un tocament dels seus pits segurs i petits frenètic i així es va obrir la porta del davant però es va tancar amb un tímid somriure que els va deixar temps per consumar al cap d’una hora va tornar i en pol els va comunicar que ja ho tenien tot enllestit un lloc tranquil per a ells dos i la casa de l’ex-director del periòdic local per a ell es quedarien una setmana la discreció era absoluta un article d’investigació sobre l’estat real de la fauna aquàtica reintroduïda per l’estat en els llacs artificials l’adela i el gregori es van mirar amb més que desig [12-VII-2002; 9:36 p.m.] aquella cabana era perfecta mentre en pol enllestia els papers d’immigració per a ell van fer l’acte des que van arribar una mica recelosos dels goril·les però segurs que els passava cosa bona oiiiiwqssssnnnn fi fi insegur però tremolant no sé si és final o altra cosa josep-carles català-castelló