LES TERMES ROMANES DE VALÈNCIA

Les termes a l'antiguitat romana eren un centre de reunió, discussió, debat, descans, a més de les seues utilitats terapèutiques, una espècie d'àgora on es feia vida social (xarrades, espais on s'intercanviaven opinions, s'establien relacions socials i amoroses (tant heterosexuals com bisexuals o homosexuals) es dialogava, es discutia, en fi): la vida social típìca d'una Civitas Romana.

A València, les termes més antigues estan datades al s. II a. de C. (126 a. de C. exactament) d'origen mossàrab contextualitzades al denominat Xarq Al-Andalus; de fet les termes són originàries de la cultura musulmana.

En el cas de les noves troballes a la capital valenciana després de vint anys de treballs paleoexcavatoris s'han trobat nombroses troballes que s'encontren compilades actualment al Museu de l'Almodí de València.

També s'ha trobat un cementeri únic que es remunta a la Batalla de València de l'any 1075-76 a de C. després del desembarcament musulmà a l'any 1072 a de C. al port de Càdis (Gades). Va ser una batalla entre les tropes musulmanes liderades pel califa i cabdill Al Mansur i les tropes valenciano-catalanes-balears i els almogàvers o soldats de fortuna de molts països del món conegut.

Com tots ja en sabeu van guanyar els cristians encapçalats per En Jaume I i les seues tropes almogàvers glorioses que van entrar a la ciutat valentina amb un rei ferit en el bacinet però triomfant i van obrir les portes d'Al Andalus al cristianisme i al poble jueu, amb una síntesi de triple corona religiosa on hi convivien totes les tres religions monoteistes del món conegut i complint l'ideal del nostre Gran Pare de la Llengua En Ramon Llull.

Ramon Llull o Raimundus Lullius era un predicador mallorquí amb una intel·ligència sintètica i concrètica brillantíssima. Fou un revolucionari a la seua època (s. XIII) i va ser la persona que a les nostres terres de llengua comuna li va donar a la llengua catalana la riquesa i el pòsit de saviesa per a una llengua tan bonica com preciosa.

Per finir, s'hi ha trobat un cementeri únic al País Valencià amb uns sis cents esquelets que es creu que data de l'any 304 d. de C.