LES AUS DE LA DISCÒRDIA

Europa reclama a l'Estat Espanyol una avaluació ambiental de les aus de la zona Segarra-Garrigues.

Fer compatible la construcció del Canal Segarra-Garrigues i la protecció de les aus d'aquesta zona d'especial protecció ha esdevingut un camí llarg i farragós.

La inauguració, per part de la ministra de Medi Ambient del primer tram d'aquest canal de regadiu ha espolsat una turmenta política amb epicentre al mateix Brussel·les. El conflicte sorgeix quan la Comissió Europea tramet dos procediments contra l'Estat Espanyol pel compliment de dues sentències, suara esmentades, dels tribunals europeus.

Raons: la primera sentència per la insuficient designació de zones d'especial protecció d'aus (juny del 2007) i la segona pretén corregir el projecte del Canal al baratar-se que no garanteix la protecció d'aus estepàries (desembre del 2007).

Aquest segon litigi centra ara la polèmica. Medi Ambient, per mitjà de la ministra Elena Espinosa entre d'altres autoritats catalanes del ram jutgen injustificades i desproporcionades les crítiques. La Generalitat i el Ministeri, segons J. Puxeu (secretari d'Estat del Medi Rural i Aigua) opina que la Comissió Europea havia estat informada prèviament de la inauguració del tram del Canal i que aquest no afectava a les zones protegides subjecte de litigi judicial.

Generalitat i Ministeri han fet un gran esforç per fer compatible la construcció del canal amb la protecció de les aus i prova d'això és que el govern català ha ampliat amb 14.290 hec. les zones de protecció i conservació. Puxeu ha donat una idea perquè els propis ornitòlegs del SEO ( Societat Espanyola d'Ornitologia) porten a cap els plans de gestió per garantir la conservació d'aus estepàries. El SEO que instà les denúncies de l'any 2001 i criticà la inauguració del primer tram del canal, comprenen l'empipament de la Comissió.

Les aus estepàries com La Carrara o Coracia garrulus amb una població de cent parelles a l'any 2002 o la Calàndria o Melanocorypha calandria amb deu mil parelles o l'Alondra de ricotí o Chersoiphilus duponti que nes dóna en extinció des del 2006 amb deu o dotze parelles, el Sisó o Tetrax tetrax amb una població d'entre sis cents o vuit cents mascles i la Terrera comuna entre sis centes vuitanta i mil vuitanta parelles deuen ésser protegides perquè són espècies amenaçades amb alt grau. Viuen en zones eixutes i en terrenys amb escassa o nul·la cobertura vegetal, s'han conservat en àrees d'agricultura cerealista. Aquestes condicions els permet obtindre aliment i recer.

Tanmateix, una transformació radical dels seus ecosistemes en regadius degradaria la seua conservació. I hem de tindre en compte que abans són els éssers vius que sempre han habitat en aquestes llars que no els interessos depredadors del progrés i la nul·la sensibilitat proteccionista del medi. Hem de lluitar perquè aquestos interessos humanistes prevalguen sobre qualsevol interés depredador.