ADÉU A UN ACTOR ICONOCLASTA

En José Rubianes Alegret nasqué el 2 de setembre de 1947 a Vilagarcia d'Arousa, Pontevedra. Son pare, José, era marí mercant, la resta de la seua família formada per sa mare Mª Dolores i la seua germana Carmen es traslladà a la Ciutat Comtal quan Pepe era ben menut.

Ell se considerava galego-català "perquè vaig nèixer a Galícia, on mai no he viscut pas i visc a Catalunya, on mai no he nascut". Es cria al Passatge de La Pau al Barri del Raval on viu més de vint anys.

Pepe conta que la seua manera de narrar les coses li ve heretada de son pare. Don José acabà muntant una pensió a Barcelona, però aprofitava per contar a la seua manera hipersurrealista les seues nits al Brasil o Austràlia. Cantava molt bé els tangos de Gardel i es feia acompanyar del seu petit Pepe vestit de marineret amb un mocador roig al coll, simulant que tocava la guitarra.

Als setze anys debuta com a actor en una obra de teatre per a invidents de l'ONCE. Però ell vol ser enginyer o professor. Al col·legi era un estudiant inquiet on sempre hi estava present a les llistes de castigats. Estudia en col·legis privats i va a la Universitat on es matricula en Filosofia i Lletres. A la facultat destacà com a membre actiu del P.S.U.C. i comença la seua relació amb el teatre.

Primerament al TUC (Teatre Universitari de Càmera) i després al NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari). Diu ell que " me meti en el teatro universitario para intentar ligar. Yo era muy tímido y pensé que así podría conocer chicas".

Al 1968 guanya el premi al millor actor teatral per una obra amb textos de diversos poetes espanyols. El guardó li'l lliurà Julieta Serrano, dona que ell sempre ha considerat la seua madrina professional. Dos anys després va actuar amb un paper curt a la magnífica obra del gran Henry Ibsen Un enemic del poble amb Fernán Gómez al desaparegut Teatre Calderón de Barcelona. I va ocórrer una anècdota que mediàticament va tindre molt de ressò: Pepe tenia una frase curta per dir-li-la a aquest actor, era la següent: "Canalla!!!" Però Pepe nerviós pel seu primer paper professional, es va equivocar i li digué: ¡Hijo de puta, cabrón!. I tots ja sabeu el que va ocórrer després.

Després d'acabar els estudis universitaris comença de buscar un lloc de treball com a professor i es casa amb Lucila Aguilera, propietària del bar El Raval, uns dels favorits de Pepe.

Un dia, l'actor Joan Ollé, li demanà que actuara a una obra sobre l'educació franquista titulada No hablaré en clase. I d'ací i del seu èxit nasqué la companyia teatral Dagoll Dagom. Pepe passa cinc anys a la companyia i es va fer molt amic de Jaume Sisa, autor de la banda sonora teatral Antaviana, va conéixer també Joan Lluís Bozzo i després col·laborà amb Albert Boadella a Operación Ubú al Teatre Lliure de Barcelona.

Després d'aquesta etapa exitosa va tindré un entropessó amb el tema sentimental. Però aconsegueix remuntar el vol i decideix exilar-se a Cuba i començar de zero. Una volta a Cuba, l'illa li va impressionar tant que hi roman a viure dos anys. Va viure la "vida loca" i es va gastar tots els estalvis, així que es va posar a treballar. Un empresari el va escoltar contant les seues aventures i desventures a l' Habana Vella amb un grup d'amics i li va oferir fer-ho al Tropicana mentre les ballarines es bescanviaven. I de tot açò, de l'entusiasme, de la "vida loca" i del gust per viure va nàixer el seu primer espectacle Pay-Pay, que va estrenar a Barcelona en retornar. L'èxit fou enorme i segueix creant nous espectacles com No; Sin palabras;En resumidas cuentas;¡Por el amor de dios!; Scumm, entre d'altres.

Una etapa creativa que el va portar fins a la televisió interpretant el Makinavaja i al cinema protagonitzant El crimen del cine Oriente (1996) i d'altres films com La batalla del paro; Bo0m, boom o el Perquè de tot plegat.

Amb un humor àcid, rebel, sarcàstic, apassionat va obtindre els guardons Turia al Millor Actor en 1991, l'especial de la Crítica en 1988 , el Premi Internacional de l'humor Gat Perich o el Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques en 2001.

Una anècdota que tots coneixem va esdevindre al Club, programa de TV3 on el periodista Albert Om li va preguntar sobre la unitat d'Espanya i va contestar: "La unidad de España me suda la polla. Que se metan a España por el culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgados del campanario".

Viatger incombustible, va recórrer Àfrica, sobretot Etiòpia a qui dedicà el seu darrer espectacle La sonrisa etíope. Una altra de les seues passions era la lectura. Llegia sobretot filosofia "obras que me ayuden a entender lo que pasa en el mundo" i novel·les. Al 2007 publicà el llibre Me voy on recollia anècdotes de la seua vida i els seus viatges.

Heus ací una sentida nota biogràfica per un actor que no tenia pèls a la llengua!!!