CARMELINA SÀNCHEZ-CUTILLAS: UNA VALENCIANA D'EMPELT UNIVERSAL

Fa a penes unes setmanes que ens has deixat corpòriament, estimada Carmelina, i jo, un poeta humil com ha estat vós, me sent obligat, en aquesta setmana que celebrem per a la Dona i des de la Dona, d'escriure sobre vós i retre't un homenatge xicotet, si vols humil, com suara m'he adjectivat, si vols perifèric, si vols pluricèntric, exhaèdric, decadent, maníac, és broma!!!, si vols des del meu i de tots cor valencià.

M'he sent obligat, i em preguntaràs per què, a on estigues, estimada Carmelina, i jo et contestaré, si puc: perquè ets valenciana, perquè ets Dona, perquè ets poetessa i perquè m'estime la nostra llengua.

Disculpa la meua ignorància, a voltes rància, com aquest món que ens ha tocat de patir, de saber-te i encuriosir-me per vós un cop que ja no puc parlar amb tu de viva veu i popular. Crec que no és culpa meua ni de ningú. 

La nostra llengua, el tant estimat nostre llenguatge valencià, amiga Carmelina, va com va, a espentes i redolons, però no ens deixem ensarronar per derrotismes innocus i estèrils, i no li done la culpa a ningú, però amb el guiatge i exemple de dones que patien els efectes i defectes de la tardo-guerra feixista , Maria Ivars, Matilde Llòria o Maria Beneyto, com vós ens doneu exemple de Dones exemplificars, lluitadores, valentes, valencianes i que, sobretot, creieu en la fe en la raó front a la tant promocionada barbàrie neofeixista que a voltes campa lliure (!!!) pel nostre país, i pare de dir...

Aquest és només una requesta perquè vós i com d'altres poetes/poetesses/novel·listes no resten en l'oblit i el desdeny injust de la memòria. 

Vaig a trescar llibreries de vell, vaig a buscar tota matèria de bretanya i fins que no puga llegir els teus versos no pararé, això t'ho promet, sempre dins les meues possibilitats, és clar.

Res, estimada Carmelina, no et dic adéu, et dic fins que ens tornem a vore.

Atentament, un poeta valencià.