Encara l'estima segueix vigent

No creus que separar-nos, és com interrompre l'idili? Donar-li una pausa? És cert, que no ens abandonem, ens rendim? Em dol, ho saps. I més, si he de fer-ho públic. Tens en compte, els dies de separació? Jo no puc, esberlar el temps... No és una queixa, és un crit d'atenció! Una toc d'alarma davant els fets. Però l'estimança segueix incorrupta, pètria, incansable. La imatge de tu no s'esborra fàcilment. Ja ho veus, tan sols he escrit uns quants versos. Agradosos, a voltes voraços, de tant en tant picants, també plorosos, encara que  sempre amb la bona intenció de despullar-me del que sent per tu. Podem ser amics, això no ho pot interrompre el destí... De més a més, quin sentit té tot allò auscultat amb el cor a la mà? Potser, cap. Potser, molt. No ho sé. Encara que l'estima segueix vigent.