LA MEUA DESTINACIÓ ÉS AMAR-TE A TU

no tinc els ulls avesats a admirar el súmmum que ets tu
la distància i els instants s'esqueixen deliqüescents...
la mica de voluntat que el meu cor allotja vol fisicitat
com sinó reduplicar el desig ver sense la teua imatge divina?
intente perfeccionar el meu cos amb partícules de voluntat
quan el desastre d'aquest malastre que em pertoca de patir
fa una treva...

tanmateix titil·le en la meua ment tot allò que hem viscut:
net  real el primer dia que et vaig admirar  la sageta àurea em va colpir
els teus sincers ulls somrients els tinc guardats en la memòria inesborrables
la més amorosa carícia i real que et vaig regalar aquell dia
quan et vaig declarar "t'estime" en aquell bar
tot   tot no és debades davant el destí que algú manipula
oblidar és un verb que mai de la meua vida utilitzaré
és tan bonic quan dues persones s'amen...

et dic que tens a gosades reservat un lloc privilegiat al meu cor
per sempre!!!!
preferesc una vida solitària si no puc viure amb tu...
em negue a altres possibilitats perquè amar de veritat és amar-te a tu
u quan sent la veritat de sentiments que perduren malgrat els obstacles
fa una pausa i pensa en els tafurs deífics que manipulen el nostre destí
perquè la meua destinació és amar-te a tu per damunt de tot el que és ínfim