Laxitud serena

... les meues venes arrapen bocins de matèria voluble
la insaciable voluntat d'espentar el romput estigma em desarma
els extrems es desfan
les essències s'esqueixen en conceptes absurds
i observe quiet amb calma

m'atrevesc a engrapar un bocí d'absolut i no-res
els ulls cauen sense destinació
una mà busca consol mentre una partícula titil·la innocent cap a un endins amorf
i torne a observar  llec la solitud que emana

hi sóc abandonat en la laxitud
emboque paraules que no se senten
i olc el so de la fusta que m'arrecera en l'intent d'acostar-me a la fermetat
a la seguretat de la pols
del punt de no-retorn on poder finir les ganes d'ucronia i estult...

Comentaris

Entrades populars