Avançament editorial de la nova novel·la Vampíria I - Udols a l'horabaixa

PRIMERA PART – DESCENS AL CERCLE PRIMER --

CAPÍTOL I

Pertanc a la quarta generació d'homes-vampir, “la Generació Cruel”, com som coneguts a Vampíria, som cruels mai no en excés, venjatius, rencorosos tampoc no massa, dolents sense afartar, revengistes, proterviosos, punyents, violents fins un punt poc extrem, ferotges i despietats en abundància. Em diuen Turvio i tinc 7666 anys de mort i no tinc pare ni el vull.

Els meus ancestres vampírics em van ensenyar una cosa que mai no oblidaré, “per natura caça ca”. Un dia per una vereda buscava sang i m'hi vaig topar amb la Sèlen, la meua companya vampírica de cacera, que anava un poc calenta amb un paio que volia fer-li la guitza i em va suggerir que li fes un poc la vida impossible. Jo li vaig subjugar que li xuclaria la fel... fins a límits insuperables, carinyo. La meua companya es va llepar la clenxa dels seus fatídics ulls grisos i em va besar eterna... Jo li vaig asseverar amb un llarg bes, carinyo...

El susdit paio era conegut a la contrada. Era un merda, molt guapet ell!!! El Turvio s'encarregarà d'ell, amorrr...

Em diuen Turvio perquè quan era mortal em vaig enfrontar a un vampir pur i vaig demostrar tanta sang freda que aquell vampir adult em va oferir la seua sang negra per ingressar a la seua orde vampírica. I des d'eixe temps que amb orgull detente d'”Els Cruels-Quarta Generació”.

“Tenia un deute amb tu, Turvio” -va dir el paio amb veu tremolosa però decidida. Li vaig fotre una patacada solemne i es va dessagnar pel cor amb solemnitat i peripatetisme. No el vaig matar perquè no va valdre la pena i punt.