NÚMERO DE SÈRIE

Les coses no se li van anar de les mans fins que el Comissionat pels Números de Sèrie no va posar el seu ull sobre el problema: la malsonància de certs números de sèrie. Inicialment, el problema no era gaire important, llevat del bon dia que, dissortadament, van decidir introduir nous números de sèrie per la inesperada incapacitat numèrica d'abastament del sistema vigent. Llavors va perdre sentit el nom.

La vida, altrament, transcorria tranquil.lament; fins i tot despreocupada per aquell petit canvi de codi. Creixia el nombre i l'expressivitat del sistema i el Comissionat, diligentment, ho abarcava amb eficàcia i operativitat. Sincerament, no hi havia motiu per a la preocupació. Uns mesos després de l'adopcio' de les noves mesures, la poblacio' en general havia assumit normalment la proposta, fins i tot l'havia normalitzada al seu registre vital.

El Comissionat veia amb bons ulls una iniciativa espontània tan sana: facilitar el seu codi lingüíistic numèric amb la introducció diligent del nou cifratge. Molt havien bregat per convèncer la població de la utilitat i economia del llenguatge de comunicació numèrica i de la molèstia i inutilitat de la lletrarada (una primitiva forma de comunicació basada en signes o lletres sense representació racional lògica.) Aquella primitiva forma de comunicació quedava en la memòria de la població com un sistema obsolet i il.lògic, mancat d'utilitat real. Ara podria ser utilitzat a conveniència.

A poc a poc es van engendrar inèrcies entre la població que per al Comissionat eren negatives: la curiositat, sobretot. El procés subtil de resignificació va prendre cos a partir de la nova codificació: el 7.8.9.8.0 esdevindria WC, el 8.8.8.8.8 d'ara endavant era TV, mentre que l'1.1.1.1.1 era JB,... El Comissionat no va prendre gaire atenció convencut de la seua eficàcia i solvència.

Però, erròniament, van reaccionar amb una campanya agressiva adreçada a naturalitzar els nous números entre la població incorporant-los, oficialment, al llenguatge de comunicació numèrica. D'ara endavant tota espontaneïtat sorgida es va convertir en regla i es va acomodar al sistema: per tant, WC ara era W.C., com TV: T.V. o JB: J.B.,... No comptaven certament amb la força antiga de la paraula.

Força que es va manisfestar amb una incipient vigorositat entre la població, entusiasme positiu i enèrgic que va obligar el Comissionat a incorporar aspectes del sistema primitiu als números de sèrie. Tanmateix, el problema no va sorgir amb immediatesa. Altrament, la novetat va fer sorgir noves simpaties i renovada confianca en el Comissionat. Va prendre total sentit la nova espontaneïtat patrocinada i prevista. Ara un 6.7.3.4. era un PES i un 1.8.9.7. era un joganer FUL o un 3.5.4.3.7.8.6.5. era un COS. Amb naturalitat es van incorporar immediatament al sistema: C.O.S., F.U.L. o P.E.S. prenien nova naturalitat. La complexitat de la primitiva lletrarada era controlada amb zel gràcies a les mesures preventives.

Fins que un dia algú va dir elementalment NO HI ESTIC D'ACORD... i es va manisfestar, finalment, la forca antiga de la paraula.