Quo vadis

ja ens veiem després

a la cantonada dels pecats sumptuosos

he quedat amb la Dama de la carn assedegada i les mossegades lascives

reina dels grans esclats de sexe

i de la gana de tu

de grans àpats delicatesssen

penó de la més gran Pau

àngel verd

cítara del meu cant

vers delicat

ensems gota de llàgrima

fina alegria

torbament sensorial

música per a rodamons

interna sang que recorre les ones de tots els cels que hem amanegut

joi de llunes llogades al dimoni

rendes que ja pagarem al purgatori

o a la millor

rodarem la moneda

al finis terrae

on els camins s'entrebanquen

i les banderes moren de necessitat

i ens trobarem camarades que només hem sentit la llegenda

d'altri ens recordarem tan sols de nom...

...l'amor és millor que el deixem en un qualsevol tuguri barat

i ens n'anem a fer-nos quatre cerveses al Parnàs

a compartir embriaguesa amb Dionís

i furtar desig a la més fina nimfa

i que l'esclat de les seues ales

encenga de llum allò poc obvi

et tense les orelles

com llop enfambrat de sang

i et destense les emocions

com una corriola cap a l'absolut

cap a geografies desconegudes on pugam perdre'ns a lleure

cap a melodies jamai sentides

cap a cossos d'engrapades i corbes inimaginables

cap a un temps que córrega a l'inrevés

cap a l'essència d'un anar i tornar tel·lúric

cap a tu i cap a mi

alhora diferència

alhora dissidència

ensems partença

ensems destinació