LA BREU OMBRA

... enllà una breu ombra
que brevíssima t'abandona ...

tot d'una engrapes desesperat els trossos de temps
que vàreu passar totsdós
en un lloc estrany d'una terra inexistent:
colpejàveu els estigmes
amorosíeu la ira
despedaçàveu la felicitat
cantàveu el silenci

un lloc
una terra distant
uns ídols polsosos i amenaçats
una imaginació encara jove
dins una cartografia de raons fets i conjures
festes vanitats
i espies d'innocents conjures

el calor de la ruïna
de la pedra
de l'asfalt
de la Utopia
i les derrotes assumides
els ulls endemés plovent a una platja surreal:

[els dignataris arraconant unes vergonyes
i uns camàlics portant-veus del discurs oficial
s'aplaudeixen davant un auditori
buit de sentit
o d'esperit humà
joiosos de poder veure encara
eixos líders no desnonats]

els carrers a fora
encara encara plouen
s'hi entreveuen uns nens
que amb posat capcot
travessen una avinguda

també un vehicle sorprén els nostres cabells
quan sobrevola ja la vora de la nit
i aquesta ciutat guanya caràcter
d'ombra
d'insinuació
de suggerència

ara
els edificis
vençuts en l'espai
respiren ensems matèria de breu ombra
de vanitat
pobres escultures escolpides
imatges repetides d'elles mateixes
ara

Comentaris

Entrades populars