Amb perdó, l'autor...

Bona hora a totes i tots, salut i sempre bones intencions amagades!!!
Sé que els meus textos són llegits per una mínima part de la comunitat cibernètica i si aquest blog literari persisteix és per la meua caboteria de creure en la literatura i en la força de la poesia com a eina expressiva. Ni tinc complex de minoria ni aires d'escriptor maleït, això sí sóc molt cabota i pesat perquè crec que aquesta eina (les bitàcores) és útil i important per als mateixos creadors/res.
Resulta útil perquè suposa un flux d'informació que altrament quedaria inèdit i important perquè suposa que tot un material residual veu llum sense restriccions ni censures i queda registrat en una web que es de fàcil accés i també de fàcil reflexió.
Els blogs personals creixen, canvien alhora que l'autor creix i canvia. Un certa filosofia pròpia roman com una pàtina en quasi tot el blog i el blog guanya en vivesa amb incorporacions temàtiques a llarg dels dies i les nits.
Els blogs són finestres que obrim per intentar no entendre el món, per desordenar-lo i capgirar-lo, en certa mida tenen poc de biogràfic i molt de manipulació, són com cordes desafinades d'un instrument de joguina, tractem de jugar simplement com xiquets amb una barba massa accentuada però.

Comentaris

Entrades populars