ANTAVIANA

Quan pel matí va eixir al carrer, el trajecte feiner es va veure interromput per un esdeveniment, almenys des del seu punt de vista, capciós. Va trobar a la paret emblanquinada del bloc de pisos on residia un grafitti: ANTAVIANA? va tòrcer una mica el gest, imperceptible. Tan afeccionat com n'era a les paraules estranyes va sentir-se prou irritat pel fet de no haver-la descobert abans que aquell, necessàriament, jove artista suburbà. Cosa que, malsana com era, l'enfuria per una mena de vergonya a la ignorància que un respectable manager no podia tolerar. Va enfarfegar-se, abans de reprendre el camí cap a la bicicleta, intentant dir allò que se suposava un retret imprevist al Totpoderós. Va prendre l'habitual camí que intentava circumval·lar tot aquell trànsit ciutadà, que recorria d'ençà que li van enretirar el permís per conducció temerària a hora punta amb l'agreujant de tinença il·lícita de paraules rares i amb la falta d'haver avançat el cotxe del ministre en plena recta amb limitació de velocitat de bicicletes de 100kms, mentre pel cap li rondava la paraula: AnTaViAnA, aNtAvIaNa, antaVIANA, ANTviana... Arribat a l'oficina va demanar a la sua secretària un café ben carregat i se'l va engolir tot d'una com un manà revitalitzant (encara que les idees ja anaven revolicades per se i la cafeïna no n'era la substància que li feia falta perquè les neurones es domesticaren). L'assumpte és que estava tancant la redacció d'un contracte suculent de representació esportiva quan el client li va nomenar una paraula que no va oir. "Ha dit vosté Antaviana?" "Li repetisc, l'usdefruit del contracte de quin tant per cent del total correspon?" El matí va ser infernal. Va decidir atendre les citacions ineludibles i donar-se la resta del dia lliure. El principal problema que li rondinava era aquell quadro que se li va plantificar a primera hora. Maleïda Antaviana! De manera triumvirial va ascendir els esgraons fins arribar-se a la porta del pis de solter, l'ascensor estava avariat perquè ja havia deixats engabiats tres xiquets, una dona major i cinc ancians, quatre mestresses de casa, una parella d'amants fent no-se-què, l'assistenta del segon quart, l'estudiant de periodisme, el púgil i la presidenta de la finca, la porta de l'habitatge va ser oberta amb virulència sense preocupar-se'n de tancar-la o no. Va enfilar cap al seu racó-laboratori de paraules exòtiques. Va consultar el Diccionari General de P. Fabra en clara disposició ortodoxa sense resultat; va suposar que la paraula era moderna i va demanar ajut a l'instrument oficial de normativització del català , el de l'Institut, sense trobar notícia de la susdita; L'Alcover-Moll no li podia trair, res de res; la ràbia l'abordava i en un darrer intent amb desesper acudí al de barbarismes amb idèntic resultat... va pensar antaviane o antavian o... Furiós ja va decidir acabar amb el conflicte. Va carregar l'automàtica amb nou bales i va davallar fins el carrer, es va situar davant el grafitti i lai va fotre un tret a cada lletra:A N T A V I A N A.Va quedar extasiat, amb la mirada perduda, immoble. Un veí esglaiat va telefonar la policia que en arribar el van emmanillar i li van llegir els seus drets, quasi com a les pel·lícules ianquis.

(El van condemnar a vint anys per magnicidi creant jurisprudència al país.)