Salutació

Salut amics i amigues, creadors i creadores, ociosos i desficiosos,...

Em diuen un nom, però el meu nom tal volta no importa, a la millor importa més el que faig (o el que desfaig), vaig nàixer a un poble de la comarca de La Safor, el dia 13 d'un febrer d'un any trontollós per a la nostra cultura i la nostra cosa pública (1977). Recorde d'eixe dia que quan ma mare me va concebir vaig vore la llum i unes estranyes sensacions em van sorprendre... després em vaig fer un marrec (prou tímid) que li entusiamava córrer pel poble en bicicleta... a l'institut em va anar creixent el mostatxo i eixa santífica mania d'escriure ja hi era palesa... vaig anar a la Universitat de València per estudiar la meua literatura (o sia la literatura catalana) i com sempre vaig canviar, em vaig fer una miqueta més descarat i van començar a aparèixer forats a les orelles i ferros de formes circulars mentre m'anava espabilant entre mani i mani... i la resta no cal que us la conte, són altres calces.

I direu què és això de la rapsòdia sonora i que fa este vindicant una literatura popular i altres galindaines... res, manies que, per sort, ni les curen  els metges, res la reverenda lletradura que deien els nostres clàssics que m'ha ferit amb una sageta d'or.

Ara us deixaré un poc en suspens el que tinc pensat de fer: alea jacta est, per cert.