La melodia que t'escau

desitge encara que el temps ens cure les seues gratadures indelectes 
jamai he intentat desdir el seu pas ferm damunt la meua pell encara jovençana 
encara que maldic la meua indecisió o el meu desdit mentre el decurs dels instants em ferien
no tinc culpa -és massa deliqüescent el mot- tampoc feriria tant una oportunitat quan el sentiment es ver
et dic que tampoc és massa tard que visca'm una lumpenhistòria de persones comunes diverses imperfectes
avui m'he sentit enyoradís i per això et cante aquesta rapsòdia menuda senzilla normal
tanmateix a mi se'm fa el dia a dia elegia quan pense de tu i la teua absència encara que vull que sigues feliç amb allò que has elet
no diga'm que no atrevim-nos a viure que en les meues circumstàncies és pluripotent el terme
vull cantar si més no a l'alegria em preocupa un cant elegíac perquè de tristors estem tips 
"canta la roba"[...] estesa al tendall d'una lluna massa jove o nova
sí amic poeta tenies raó a la fi la veu d'un poeta beu d'altres rapsodes i t'he manllevat la idea que em sembla subtil esclaridora bonica
en fi qui no ho ha fet quan el plor no és necessitat i la vida una història mal fundada irreal al cap i a la fi

bé!!! ací acabe no vull posar-me massa pesat et deixe aquesta melodia si t'escau o t'agrada...